tag:blogger.com,1999:blog-71953561104331194452024-02-19T05:29:20.892-08:00Via VallèsEl Vallès (Oriental + Occidental), té entitat pròpia i no ha de ser perifèria marginal. El Vallès vol estructurar-se en positiu, de forma que contribueixi decisivament a la riquesa de la Regió de Barcelona i de tot el país.Via Vallèshttp://www.blogger.com/profile/15630427547379264630noreply@blogger.comBlogger130125tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-61161662001107560592023-11-15T00:53:00.000-08:002023-11-15T00:57:23.375-08:00El debat entre els dos sistemes territorialsMANEL LARROSA<br /><br /> <br />Aquests dos sistemes serien el sistema urbà i el dels d’espais naturals, agricultura i boscos inclòs. Dos sistemes que els reivindicaríem en plenitud, en integritat estructural i amb valor propi. El medi és únic i ens inclou, però parlar de dos conceptes entenem que ajudaria a la gestió de la part més natural. Fins fa poc els espais naturals eren un rerefons dels espais urbans, llocs sense valor en els plans urbanístics i es tractaria, per contra, de posar-los a un nivell, almenys, equivalent.<br /><br />Aquesta opció conceptual demana explicar uns antecedents. Allà pel 1996, quan es va formular la proposta de la Via Verda Sant Llorenç – Collserola, vam plantejar tres sistemes: urbà, natural i d’infraestructures (vials i ferroviàries). La proposta va fer fortuna amb la definició d’altres vies verdes al Vallès i el concepte fou recollit al PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona, de l’any 2010).<div><br /></div><div><img alt="" class="size-medium wp-image-12603 alignleft" decoding="async" height="358" sizes="(max-width: 490px) 100vw, 490px" src="https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-490x358.jpg" srcset="https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-490x358.jpg 490w, https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-1024x748.jpg 1024w, https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-768x561.jpg 768w, https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-1536x1122.jpg 1536w, https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-2048x1496.jpg 2048w, https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-24x18.jpg 24w, https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-36x26.jpg 36w, https://www.quaderndelesidees.press/wp-content/uploads/2023/10/231022-larrosa-1-48x35.jpg 48w" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.8); border: none; float: left; font-family: "Open Sans", arial, helvetica, tahoma, sans-serif; font-size: 16px; height: auto; margin-right: 10px; margin-top: 10px; max-width: 100%; padding: 0px;" width="490" />La idea era superar la visió exclusivament urbana present en els plans urbanístics, en els quals el rodal era sempre espai en blanc, simplement lloc urbanitzable a futur. Donar integritat i identitat a aquells espais fins llavors ignorats era una bona eina de preservació. A aquests llocs, abans d’anomenar-los naturals, els vam qualificar d’espais lliures o d’espais oberts, que són noms ambigus: lliures d’edificació?, oberts sense tanca? Doncs resulta força més potent entendre’ls com a naturals, tot i que amb un grau antròpic, variable segons el lloc.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /><div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.quaderndelesidees.press/blog/el-debat-entre-els-dos-sistemes-territorials/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div></div>Via Vallèshttp://www.blogger.com/profile/15630427547379264630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-53423895412766766142023-04-11T23:00:00.000-07:002023-04-11T23:00:00.178-07:00Un projecte d’articulació i complementarietat de dues capitals<a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/03/04/un-projecte-darticulacio-i-complementarietat-de-dues-capitals/" target="_blank">[Per Manel Larrosa, Eduard Jiménez, Ferran Pont i David Garrofé]</a><div><br /><div>Publicat a Diari de Sabadell 04/03/2023</div><div><br /></div>Els valors positius de partida amb què comptem Terrassa i Sabadell ens diuen que, conjuntament, som dues ciutats de més de 430.000 habitants (una quarta part de Barcelona), que formem el segon sistema urbà de Catalunya, i que hem arribat on som per dues històries en paral·lel, fruit de la revolució industrial. Entre ambdues hi ha una gran interrelació de mobilitat, i cadascuna és la primera destinació de mobilitat de l’altra, abans que Barcelona i que cap altre destí. Fruit de la nostra història assolim un pes institucional i de patrimoni històric d’arquitectura i medi. No som un cas únic de ciutats simètriques, ja que n’hi ha d’altres al món, com Roubaix-Tourcoing.<br /><br />A la part negativa, hi pesa el fet que som dues ciutats amagades darrere polígons industrials, lluny de la visibilitat del corredor prelitoral (AP-7) i marginades institucionalment pel creixent pes de l’AMB i la manca d’una aposta real per l’ordenació regional de Catalunya. Però el nostre punt negatiu més estructural consisteix en un enorme dèficit de més de 34.000 llocs de treball entre ambdues respecte a la població ocupada resident, un pes de decadència que ens fa derivar a ciutats dormitori, després d’haver estat pioneres en la industrialització i en capitalitat. El declivi econòmic de les dues ciutats va lligat a la seva manca de percepció i funció regional, la qual cosa no seria simplement una demanda d’accessibilitat, sinó de qualitat urbana i medi. Mentrestant, altres nuclis han emergit fortament, ja que són façanes de l’AP-7 (Sant Cugat, Cerdanyola…). Hi ha també una insuficiència de comunicacions, de vincles, entre ambdues ciutats: només comptem amb la C-58, l’N-150, el ferrocarril R4 i certa comunicació nord per les carreteres de Matadepera i Castellar.<div><br /></div><div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/03/04/un-projecte-darticulacio-i-complementarietat-de-dues-capitals/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div></div>Via Vallèshttp://www.blogger.com/profile/15630427547379264630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-62708660839837820622023-04-04T23:00:00.001-07:002023-04-04T23:00:00.190-07:00Un fort impacte en les capacitats municipals<p> <a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/02/11/un-fort-impacte-en-les-capacitats-municipals/" target="_blank">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]</a></p><div>Publicat a Diari de Sabadell 11/02/2023</div><div><br /></div>Quart article de la sèrie Sabadell, Terrassa: Davallada o canvi de rumb?<br /><br />Hem vist als darrers articles com d’interrelacionats estan a grans ciutats metropolitanes els espais per activitats, la riquesa immobiliària i la localització del mercat de treball. És raonable preguntar-se si això té efectes en els recursos municipals? Doncs els té i de molt notables. Amb l’actual model de finançament municipal, en què una part notable dels ingressos provenen tant de l’IBI per a usos d’activitat com de la transferència de l’Estat per estimació de l’IAE, és totalment lògic que aquest impacte sigui molt gran. Compararem, per dades del 2021, els ingressos derivats d’aquests elements.(1)<div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUQPym-72j6Tmgc3yzxpzG9ugCTzsNcX5Oan29300JGtQOUI5RcpKsNTrM9JPKZ3n6PgZfFnwHisL29YO1eGcaiTnSR-qfqyvMLzQ905vQxIfEk4OL5w9quPaRa22miy-w65k5McBi9Pr74tDy_2kbr7Xu7vS_mpUdLMyxVmfSqVe7kFmBNtOfVhqY/s1250/grafic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="203" data-original-width="1250" height="104" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUQPym-72j6Tmgc3yzxpzG9ugCTzsNcX5Oan29300JGtQOUI5RcpKsNTrM9JPKZ3n6PgZfFnwHisL29YO1eGcaiTnSR-qfqyvMLzQ905vQxIfEk4OL5w9quPaRa22miy-w65k5McBi9Pr74tDy_2kbr7Xu7vS_mpUdLMyxVmfSqVe7kFmBNtOfVhqY/w640-h104/grafic.jpg" width="640" /></a></div><div><br /><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/01/28/la-riquesa-urbana-de-les-ciutats/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div></div>Via Vallèshttp://www.blogger.com/profile/15630427547379264630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-86164433165143136262023-04-01T03:52:00.000-07:002023-04-01T03:52:00.848-07:00Trenta anys de mutació de la ubicació laboral<h3><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/02/04/trenta-anys-de-mutacio-de-la-ubicacio-laboral/" target="_blank">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]</a></h3><div><br /></div><div>Publicat a Diari de Sabadell 04/02/2023</div><br />Tercer article de la sèrie Sabadell, Terrassa: Davallada o canvi de rumb?<div><br /></div><div><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/01/28/la-riquesa-urbana-de-les-ciutats/">A l’article anterior</a> comparàvem les diferències de la presència del sostre construït en activitats econòmiques a Terrassa i Sabadell. Compararem ara l’evolució del mercat laboral com a expressió de la seva activitat i de la capacitat econòmica de les ciutats. La mutació de trenta anys, des del 1991, és notable, i ens indica la trajectòria de fons que vivim. (1)</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPGDmwG4NscarTaF2isgo-BgZ6nILxQ_wASED3sNNEgLqxzkHrfE2ACDCN4Dilx_Z8ozkTWiRq4DQfzuP5mddMz_G0QPi4wd9_axCvVYfqYIIYAZAyGnKifTqvgB8sT3BiroOytN3EpZVtPPIMwTNA44rjn8vV3F6JYNWXqEI3acGkYXKx7-11_LoZ/s768/valors.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="137" data-original-width="768" height="114" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPGDmwG4NscarTaF2isgo-BgZ6nILxQ_wASED3sNNEgLqxzkHrfE2ACDCN4Dilx_Z8ozkTWiRq4DQfzuP5mddMz_G0QPi4wd9_axCvVYfqYIIYAZAyGnKifTqvgB8sT3BiroOytN3EpZVtPPIMwTNA44rjn8vV3F6JYNWXqEI3acGkYXKx7-11_LoZ/w640-h114/valors.jpeg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>La configuració laboral mostra el mateix camí que l’evolució del sostre construït, vista a articles anteriors, en una realitat de desaparició de les ciutats industrials tèxtils, i contrast amb l’evolució d’altres municipis com Barcelona, Granollers i Sant Cugat.<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><br /><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/02/04/trenta-anys-de-mutacio-de-la-ubicacio-laboral/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Via Vallèshttp://www.blogger.com/profile/15630427547379264630noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-84636058578771115652023-01-30T23:01:00.005-08:002023-01-30T23:01:52.545-08:00La riquesa urbana de les ciutats <h3 style="text-align: left;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/01/28/la-riquesa-urbana-de-les-ciutats/"> [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]</a></h3><div><br /></div><div>Publicat a Diari de Sabadell 28/01/2023</div><div><br /></div>Si la riquesa de les nacions és el títol d’un reconegut llibre (Adam Smith, 1776) i un concepte econòmic, podem ara comparar les riqueses de les ciutats. Partim dels valors cadastrals actuals i ho centrem en el capital immobiliari. Les dades del 2021 ens aporten el quadre següent.<br /><br />Entre els valors totals i els dels edificis d’activitat (indústria, comerç i oficines) quedaria el conjunt del parc residencial, el qual constitueix la major part del capital immobiliari. En els totals respectius de Terrassa i Sabadell, amb una població que és de l’ordre d’un octau de la barcelonina, assolim uns valors en els quals la capital és més rica pràcticament en un 70% més en mitjana per habitant. Els seus 74 mil euros per habitant destaquen per damunt dels nostres 45 i 41, respectivament. Aquest fet ha de ser reconegut com un factor d’acumulació històrica i de capitalitat. Si aquest factor és de llarga onada, els valors de Sant Cugat ja són més sorprenents, per tractar-se d’una població jove que ha crescut en els darrers quaranta anys. El seu valor per habitant ens més que duplica (94, respecte a 45 i 41), i sobrepassa àmpliament Barcelona (94 respecte a 74). El punt decisiu és el nou habitatge, per nou i per més car, però també sobresurt en les activitats. Podem, doncs, constatar que l’acumulació de capital immobiliari al Sant Cugat dels darrers anys ha estat un objectiu i destí sense comparació possible amb altres llocs.<div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/01/28/la-riquesa-urbana-de-les-ciutats/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div><br /><br /></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-48345617407462623122023-01-21T03:26:00.001-08:002023-01-21T03:26:04.731-08:00Les identitats en activitat econòmica<p><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/01/21/les-identitats-en-activitat-economica/" target="_blank"> <strong style="background-color: white; border: 0px; color: #222222; font-family: "Roboto Slab", sans-serif; font-size: 17.6px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]</strong></a></p><p>Publicat a Diari de Sabadell 21/01/2023</p><h4 style="text-align: left;">"Tant Sabadell com Terrassa no hem sabut modernitzar-nos"</h4>Les identitats actuals de Terrassa i Sabadell són fruit de la sortida de la crisi del tèxtil dels anys setanta i de la consolidació de la inèrcia dels darrers quaranta anys, en els quals allò que érem ha passat a ser allò que som. El canvi ja assoleix prou perspectiva històrica per fer-ne un retrat i un balanç i per entendre si avui es poden efectuar viratges o reorientacions de cara al futur. <div><br /></div>En aquest temps hem renovat profundament els nostres nuclis interiors, perquè han desaparegut les velles fàbriques tèxtils, hem crescut en barris cap a la perifèria i hem ampliat població de l’ordre d’un quart en més. És cert que els nuclis del nostre rodal ho han fet encara més, tant els nuclis petits industrials com alguns de destacats que ja llueixen capitalitat, com és el cas de Cerdanyola o de Sant Cugat.<div><br /></div>Anem, però, a les dades actuals per veure el nostre perfil i incorporem les altres dues capitals comarcals dins la regió, Mataró i Granollers, així com les dades de la mateixa capital, Barcelona.<div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/01/21/les-identitats-en-activitat-economica/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-72379189046437379142023-01-07T02:17:00.004-08:002023-01-07T02:17:56.666-08:00L’escarni a Sabadell i Terrassa<p> <a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/01/07/lescarni-a-sabadell-i-terrassa/" style="background-color: white; color: #239ea3; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px; text-decoration-line: none;" target="_blank">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px;"> Publicat a Diari de Sabadell 07/01/2022</span></p><h3 style="text-align: left;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px;">"L'AMB no pot negar radicalment al veí allò que t'has procurat per tu mateix"</span></h3>Barcelona a part, a Catalunya només hi ha quatre poblacions amb més de 200.000 habitants: l’Hospitalet, Terrassa, Badalona i Sabadell, per aquest ordre. Entre 100.000 i 200.000 trobareu les altres tres capitals provincials, amb Mataró, Santa Coloma i Reus.<br /><br />L’Hospitalet i Badalona s’expliquen, en bona part, per la proximitat a Barcelona, però no és el cas de Terrassa ni de Sabadell, perquè són dues ciutats de la revolució industrial, que no es deriven de ser perifèria de Barcelona, sinó per fetes a elles mateixes. Dues i no una, i cap d’elles s’explica per l’altra, sinó per ella sola. Vam competir i col·laborar i ara ja només hi ha espai per col·laborar. No hi ha cap més polaritat similar en tot Catalunya (i, a més, en un entorn de 900.000 –Vallès Occidental– o d’1,3 milions de tot el Vallès). Amagades darrere Collserola i en la divisió Llobregat-Besòs, no són simples efectes barcelonins, com alguns ens volen fer creure. Tot i que disminuïdes per la crisi tèxtil dels anys setanta, mantenim una inèrcia i una posició amb valors de futur.<div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2023/01/07/lescarni-a-sabadell-i-terrassa/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-88389568933859726122022-12-19T04:11:00.005-08:002022-12-19T04:11:45.844-08:00FGC: Metro xino-xano<a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/12/17/fgc-metro-xino-xano/" target="_blank">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]</a> Publicat a Diari de Sabadell 17/12/2022<br /><br />La recent conversió del les línies d’FGC de Sabadell i Terrassa a Barcelona en versió metro, sense horaris fixos i amb freqüències de 5 minuts en hora punta, plantegen una millora essencial. No obstant això, hi podem fer algunes consideracions.<br /><br />El fet que sigui metro implica que hi haurà més aturades, perquè, fins ara, algunes estacions menors se saltaven. En el cas dels combois direcció Sabadell (S2) i Terrassa (S1) se saltaven tres estacions: St. Gervasi, la Bonanova i les Tres Torres, mentre que els combois fins a Rubí (S7) i la UAB (S6) no s’aturaven a Peu de Funicular, el Baixador de Vallvidrera i a Les Planes. Ara, tots els combois s’aturaran arreu, fins i tot també a la minúscula estació de Sant Gervasi, que és veïna de Plaça Molina, la qual es podria fer sevir pel ramal de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo (L7). Pararem arreu.<br /><br />Passar d’una freqüència de 10 minuts a una de 5 assoleix una millora de temps en l’espera a les andanes que, tanmateix, perdrem dins el tren. Perquè el desplaçament serà més llarg que fins ara. De Sabadell a Barcelona, en punta a punta, durava de 49 a 50 minuts fins ara, i passen a ser-ne 54, uns 5 minuts més, segons constatem en comparar els vells i els nous horaris publicats. Els 5 minuts que no esperarem a l’andana els passarem a bord del tren i, podem explicar que passejar la gent (o “moure ferro” en argot ferroviari) és força més car que fer-la esperar a l’andana. Tindrem, no obstant això, més serveis a partir de Sabadell i fins a la UAB. El nostre increment el pagaran la resta d’usuaris de la línia amb temps més alts de trajecte.<div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/12/17/fgc-metro-xino-xano/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-32120250567731775632022-12-19T04:09:00.003-08:002022-12-19T04:09:31.430-08:00El Maresme no és Cantàbria<p><a href="https://www.viaempresa.cat/opinio/maresme-cantabria-dades_2176245_102.html" target="_blank"><span style="color: #239ea3; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 13.2px;">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]</span></span></a> Publicat a VIA Empresa, 18/12/2022</p>Però s’hi assembla o les podem comparar. Ambdues tenen mar, una a prop de Barcelona, l’altra de Bilbao i tenen poblacions just al voltant del mig milió d’habitants: <b>Maresme</b> (446.000) i <b>Cantàbria</b> (581.000). Les dades corresponen als registres de l'any 2019. Hom podria pensar que les seves economies són radicalment diferents. Una catalana i dinàmica, l’altre entre les comunitats autònomes espanyoles subsidiades, aïllada i tradicional. Però resulta que el tòpic no funciona. En valor afegit brut (VAB) per habitant, les dades ens diuen que Cantàbria és més productiva que el Maresme.<div><br /></div><div><b>VAB per habitant, en €, any 2019, de les economies del Maresme i de Cantàbria</b></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWuTmZrfCTDzrhU6WM0ICC8qCMZRbw1Ux0xc4soKwe8-h35zrspZvxO9WLJNZwEvA1dQvnirbO-DdR59bNRB-jJNSZZFOjqJXcOWj_MH9hNo7sMfUh2c2zPOLpk-pSyR0n4qlSZuaX7EAw31oOC1mJP6KvkEj5CUCEPcyVTWek5IVKFqxCigvMHw95/s705/taula.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="705" height="154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWuTmZrfCTDzrhU6WM0ICC8qCMZRbw1Ux0xc4soKwe8-h35zrspZvxO9WLJNZwEvA1dQvnirbO-DdR59bNRB-jJNSZZFOjqJXcOWj_MH9hNo7sMfUh2c2zPOLpk-pSyR0n4qlSZuaX7EAw31oOC1mJP6KvkEj5CUCEPcyVTWek5IVKFqxCigvMHw95/w400-h154/taula.JPG" width="400" /></a></div><b><br /></b></div><div><div><br /><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.viaempresa.cat/opinio/maresme-cantabria-dades_2176245_102.html" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div></div></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-33216855787533595462022-11-26T08:44:00.003-08:002022-11-26T08:44:19.588-08:00El menyspreu al Vallès dins Catalunya<div><a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/11/26/el-menyspreu-al-valles-dins-catalunya/" target="_blank">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]</a></div><h3 style="text-align: left;">"El menyspreu del Vallès no és sinó un signe d'un país desorientat"</h3><div>El Vallès és el 17,6% de la població catalana i aporta el 25,7% del VAB industrial de Catalunya. Catalunya representa el 16,4% de la població espanyola i genera el 25,2% del seu VAB industrial. Són pesos similars. Tot i que Catalunya és una realitat nacional i el Vallès no, també podem plantejar que, en termes de principi de subsidiarietat, caldria atendre que som com una Catalunya dins Catalunya. Perquè cal reconèixer les identitats, però també les realitats materials. Catalunya almenys és una comunitat autònoma, però el Vallès, institucionalment parlant, no és res de res. Com si quan preguntéssim per Catalunya ens diguessin que som part de l’angle nord-est, l’àmbit ampliat de la confederació hidrogràfica de l’Ebre, o el corredor mediterrani, però res de propi, ni tan sols una comunitat. Doncs bé, al Vallès se’ns diu que és regió de Barcelona, ATM de Barcelona, Diputació de Barcelona, buit existencial més enllà de la frontera i muralla de l’Àrea Metropolitana (AMB), o àrea “metropolitana nord” en termes sanitaris, etc.</div><div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/11/26/el-menyspreu-al-valles-dins-catalunya/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-2140073281229237262022-11-18T04:46:00.004-08:002022-11-18T04:46:51.159-08:00El Vallès aplaudeix l'increment de trens a FGC però posa deuresRedacció VIA Empresa | ACN Barcelona. 16 de novembre de 2022<h3 style="text-align: left;">Sabadell vol que el tren arribi a Castellar, Terrassa integrar-se a la segona corona i FemVallès la connexió amb l'R8</h3><div><br /></div><div><br /></div><div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR7ZhQMgBsV9iL61BXCeWb25GAINtOO5aIuK02AsbfYWiJk1VUFoqpqb3RfHS48Mx2x0k9__Pxx20PHjAOT7un9TrksaF8CQOXArT5B-7dC4Ok6m7EhXJcLeNSrt7_p6CEcw9Js5swHW1s93LgFBmLlfrnzEUsXzS997hx6IG0TWQgcWeqIV_ZwWxw/s640/ferrocarrils-generalitat-catalunya-fgc-digital_11_640x380.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="640" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR7ZhQMgBsV9iL61BXCeWb25GAINtOO5aIuK02AsbfYWiJk1VUFoqpqb3RfHS48Mx2x0k9__Pxx20PHjAOT7un9TrksaF8CQOXArT5B-7dC4Ok6m7EhXJcLeNSrt7_p6CEcw9Js5swHW1s93LgFBmLlfrnzEUsXzS997hx6IG0TWQgcWeqIV_ZwWxw/w406-h241/ferrocarrils-generalitat-catalunya-fgc-digital_11_640x380.png" width="406" /></a></div></div><div><br /></div><div style="text-align: center;">Estació de Sant Cugat del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat |Locapres</div><div style="text-align: center;"><br /></div>L'increment del nombre de trens de <b>Ferrocarrils de la Generalitat</b> (FGC) que connectaran el <b>Vallès</b> amb <b>Barcelona</b> a partir del 9 de desembre ha estat rebut amb satisfacció, donada l'alta demanda existent i la voluntat de fer camí cap a una mobilitat sostenible i que substitueixi el transport privat. Ara bé, els principals municipis en nombre d'usuaris i habitants per on discorren les línies S1 i S2, així com l'associació FemVallès, consideren que encara hi ha camí per recórrer per fomentar l'ús del ferrocarril, arribar a més població i garantir un preu just per a tots els usuaris.<br /><br />"Cal que s'ampliï la línia fins a <b>Castellar del Vallès</b>, això permetria treure vehicle privat de la Gran Via", explica el primer tinent d'alcaldessa, <b>Pol Gibert</b>. De fet, el llavors departament de Política Territorial i Obres Públiques va iniciar el març de 2010 el procés d'informació pública de l'estudi informatiu del perllongament de la línia, una actuació que tenia previst comportar la construcció d'un nou tram de 4,5 quilòmetres. Amb una inversió prevista de 320 milions d'euros, es van dibuixar sobre plànol dues estacions, una a Pla de la Bruguera i l'altra al centre.<div style="text-align: left;"><span style="background-color: white; font-family: "Titillium web", serif; font-size: 18px;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.viaempresa.cat/territori/valles-aplaudeix-increment-trens-fgc-pero-posa-deures_2175152_102.html" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-60190187081002550942022-09-17T01:40:00.002-07:002022-09-17T01:40:09.602-07:00Pa, Circ i... RENFE<a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2193456-pa-circ-i-renfe.html" target="_blank">Article de <b>Manel Larrosa i Padró</b>, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 17 de setembre de 2022.</a><div><br /></div> La taula següent posa de manifest que la decisió política de fer gratuïts en tot el conjunt espanyol els serveis de Rodalies i Mitjana Distància de RENFE suposarà que la meitat de les subvencions aniran a Madrid. Cap sorpresa, però valen comentaris i explicacions.<div><br /></div><div><div style="text-align: center;">Milions d’usuaris de Rodalies i Mitjana Distància de RENFE, any 2019.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpZ2cMoOkNWCJaEuLQkiWw2L4ucUpVvUVODibafS_dZE1EklO1ZkIzW7E6_eqI5k5BuHJ-LxTznq1t5kB47gO3HhlYv7eR9ZGVi6msnY3rfHQIGnDACe9SkGqABwbcx0cSExGDe1YrvJz9Vx4Kdl3OvPwWIbKBedjgEhOf1RSXnQevDEryTVF8tvtV/s1571/taula.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="496" data-original-width="1571" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpZ2cMoOkNWCJaEuLQkiWw2L4ucUpVvUVODibafS_dZE1EklO1ZkIzW7E6_eqI5k5BuHJ-LxTznq1t5kB47gO3HhlYv7eR9ZGVi6msnY3rfHQIGnDACe9SkGqABwbcx0cSExGDe1YrvJz9Vx4Kdl3OvPwWIbKBedjgEhOf1RSXnQevDEryTVF8tvtV/w640-h202/taula.JPG" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="color: #2b00fe;">Font: “Observatorio del Ferrocarril en España, informe 2019”. Les dades de MD són suma de les destinacions de les 30 ciutats més destacades i en poden deixar de banda algunes de menors dins les grans CCAA de la taula. A Galicia tots els serveis són de MD, mentre que al País Basc no consten dades de MD entre les 30 majors destinacions. Font INE per a les dades de població per CCAA. Elaboració pròpia. Fem servir dades 2019 com a valors previs a pandèmia.</span><div><br /></div>És conegut que les Rodalies més grans pertanyen a Madrid, mentre que en els serveis de Mitjana Distància hi sobresurt Catalunya. I per això, Catalunya tampoc surt malparada del repartiment perquè, en conjunt, absorbiríem més d’una quarta part de la subvenció. <br /><br />Si es tracta d’una política energètica o de mobilitat, o d’ambdues combinades, fa de mal veure que calgui una concentració puntal tan gran de recursos. Perquè la realitat és que els problemes de mobilitat i de la despesa energètica es reparteixen molt extensament arreu. De fet, acostumen a fer més quilòmetres els residents als espais menys densos que els de les metròpolis. En contraposició, i a la recerca d’un argument, podíem veure-ho com una política de rendes, en el significat que són els residents de les grans concentracions metropolitanes els que paguen més el sobre cost de l’energia en els seus desplaçaments perquè ja de partida absorbeixen costos de vida majors. Aquest seria un enfocament més justificat, però per a ser correcte podria haver-se aplicat a tots els desplaçaments siguin urbans com interurbans, en ferrocarril, metro i en bus i no solament a aquelles persones que fan servir les Rodalies i la Mitjana Distància. En el cas present, allò clar és que s’ha volgut posar de manifest que la gratuïtat és un regal del govern central. <br /><br />Des de fa anys, com a resultat de la transferència de Rodalies a la Generalitat, les aportacions de l’estat haurien d’anar directament a la Generalitat i aquesta redistribuir-les als operadors, un ells RENFE. La situació present trenca novament allò previst per l’Estatut i deixa al setè cel la transferència dels recursos de l’estat, tot desvirtuant allò aprovat i consolidant un centralisme de menyspreu. I més, la decisió desvirtua i trenca la unificació tarifaria del conjunt del transport públic metropolità. <br /><br />Per tot aquest despropòsit i ineficiència, ens podem preguntar quina raó sustenta tot plegat, i només se’ns en acut una: el govern central vol fer-se directament present a dos llocs concrets i davant un gruix concret de població, que són potencialment els electors del PSOE-PSC, això és la classe obrera metropolitana. I ho vol fer directament, perquè es vegi qui és qui aporta els diners. El PSOE se la juga electoralment, en bona mesura, a Madrid i Catalunya i a aquest dos llocs vol fer un gest concentrat, que no pot fer, per exemple, a Andalusia, València, o Astúries amb una diana semblant, però déu n’hi do del que amb un sol gest efectua. El cop deixa sense marges a governs regionals i municipals, que suporten un gruix major de transport públic (bus, metro i ferrocarrils autonòmics -com FGC-) sense uns recursos comparables amb els del govern central i aquests governs estan en altres mans polítiques. <br /><br />Hom es pot imaginar fàcilment els assessors polítics de la Moncloa amb una taula com del principi i salivant d’estrategues. Pura lluita política de partit que trenca la cooperació lleial entre administracions i és que, segons la Constitució,<i> “l’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis <b>d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació</b>”</i> (art 103 CE, subratllat nostre). I és que amb la gratuïtat de RENFE fallen de cop i simultàniament aquests cinc principis. <br /><br />I, no obstant, el moment demanaria polítiques energètiques, de mobilitat i de rendes amb major rigor i sentit.</div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-48010917072113664902022-09-15T08:57:00.006-07:002022-09-15T08:57:45.554-07:00El projecte de dos intercanviadors de FGC a Sant Cugat, surt del calaix<a href="https://monterrassa.cat/economia/projecte-dos-intercanviadors-fgc-sant-cugat-calaix-284866/?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" target="_blank">MónTerrassa, 12/09/2022</a><h4 style="text-align: left;">FemVallès es reuneix amb Transport Públic de la Generalitat per presentar una nova línia de tren que creuï tot el país</h4>El projecte de crear dos intercanviadors en dues estacions de Ferrocarrils de la Generalitat, dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, ha sortit del calaix. Així ho ha anunciat la plataforma FemVallès després de la reunió que part dels seus membres han dut a terme amb Benjamin Cubillo, subdirector general de Transport Públic de la Generalitat de Catalunya.<br /><br />Els vallesans han demanat al Govern fer ús de les seves competències en mobilitat per establir un servei ferroviari que comuniqui 3,8 milions de catalans. I que ho faci passant pel Vallès Occidental com a punt de connexió. En aquest sentit, proposen la creació d’una nova línia ferroviària entre Tortosa i Figueres, travessant de punta a punta el país. Es calcula que aquesta actuació donaria servei a una població de més de 600.000 habitants, nombre que ascendeix a 3,5 milions si hi afegim els municipis que s’hi podrien connectar amb correspondència.<div><br /></div>El servei recorreria una distància de 292 km en un temps aproximat de dues hores i trenta minuts. Els trens farien aturada a Girona, Santa Perpètua de Mogoda, els dos intercanviadors de Sant Cugat del Vallès de Volpelleres i Hospital General (amb possible correspondència amb les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Terrassa i Sabadell), Martorell, Vilafranca del Penedès, Sant Vicenç de Calders, Torredembarra, Tarragona, Vila-seca, Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, l’Aldea i Tortosa.<div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR5o1UmGw_M60vlYvhssKGWFeMSCkKjQ9loi5RfcKQjyMXy1HyA2ArpL5BjJLiZX79wc-jvckaKowmqmsBUI3eeerGLMmeu0HMuud2O6jFtGcU-SMHbZH7VwDjVPK7Av-nHhbEoNRp9V9YWstdIYQlpJh0xQw_E8lI5QL7VDZMe_o53SWVEyAhuhB8/s800/captura-de-pantalla-2022-09-12-a-les-15.52.01-800x446.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="446" data-original-width="800" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR5o1UmGw_M60vlYvhssKGWFeMSCkKjQ9loi5RfcKQjyMXy1HyA2ArpL5BjJLiZX79wc-jvckaKowmqmsBUI3eeerGLMmeu0HMuud2O6jFtGcU-SMHbZH7VwDjVPK7Av-nHhbEoNRp9V9YWstdIYQlpJh0xQw_E8lI5QL7VDZMe_o53SWVEyAhuhB8/w400-h223/captura-de-pantalla-2022-09-12-a-les-15.52.01-800x446.webp" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Roboto; font-size: 15px;">Projecció de parades que realitzaria la nova línia proposada per FemVallès</span></div><div><br /></div><div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://monterrassa.cat/economia/projecte-dos-intercanviadors-fgc-sant-cugat-calaix-284866/?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-37261659082075470332022-09-15T08:54:00.001-07:002022-09-15T08:54:14.968-07:00FemVallès proposa una nova línia de tren en paral·lel a l'AP-7<p><a href="https://www.somlesfranqueses.cat/noticia/82961/femvalles-proposa-una-nova-linia-de-tren-en-parallel-a-lap-7?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" target="_blank"> somlesFranqueses, 12/09/2022</a></p><h4 style="text-align: left;">La Generalitat ha creat un grup de treball per estudiar la proposta, que uniria Tortosa amb Figueres i connectaria diverses ciutats mitjanes del país</h4><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHktyud0kH6m2zHwSjOFUeb6qCaSny3v0xSPEwjY0WQWSzO-0gBM6JuKxtAp6kxBnkAEPzJvGUXUupJhqxXeFEDw0SdOz5YqAC2vrw8vHmTkekrm6sxeNpeeOpxu3GdOh0Qey0c5cu-S_PixCyWbQDXdkVV5I6wQH1fR02Vjp-r6RJD3DanLkdaTRN/s800/mapa-tren.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="800" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHktyud0kH6m2zHwSjOFUeb6qCaSny3v0xSPEwjY0WQWSzO-0gBM6JuKxtAp6kxBnkAEPzJvGUXUupJhqxXeFEDw0SdOz5YqAC2vrw8vHmTkekrm6sxeNpeeOpxu3GdOh0Qey0c5cu-S_PixCyWbQDXdkVV5I6wQH1fR02Vjp-r6RJD3DanLkdaTRN/w400-h272/mapa-tren.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;">FemVallès proposa una nova línia de tren en paral·lel a l'AP-7</div><div><br /></div><div><br /></div><b>L’associació FemVallès, que treballa des de Granollers per potenciar l’economia i superar la condició de perifèria metropolitana, ha proposat a la direcció general de Transport Públic de la Generalitat la creació d’un nou servei ferroviari entre Tortosa i Figueres que permeti connectar directament un nombre important de ciutats mitjanes del país. Es calcula que aquesta actuació donaria servei directe a una població de més de 600.000 persones, i fins a 3,5 milions si s’hi afegeixen els municipis que s’hi podrien connectar amb correspondència.</b><div><b><br /></b></div><div>El servei recorreria una distància de 292 km en un temps aproximat de dues hores i trenta minuts, i discorreria en paral·lel a l’AP-7, a només 3 km del centre de Mollet i a 13 del de Granollers. Els trens farien parada en poblacions com Girona, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Cugat del Vallès, Martorell, Vilafranca del Penedès, Sant Vicenç de Calders, Torredembarra, Tarragona, Vila-seca, Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, l’Aldea i Tortosa.<b><br /></b><p><b style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.somlesfranqueses.cat/noticia/82961/femvalles-proposa-una-nova-linia-de-tren-en-parallel-a-lap-7?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></p></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-89660108829926735942022-09-15T08:51:00.004-07:002022-09-15T08:51:22.470-07:00FemVallès propone la creación de una nueva línea ferroviaria entre Tortosa y Figueres pasando por el Vallès y sin atravesar Barcelona<p><a href="http://revistadelvalles.es/2022/09/12/femvalles-propone-la-creacion-de-una-nueva-linea-ferroviaria-entre-tortosa-y-figueres-pasando-por-el-valles-y-sin-atravesar-barcelona/?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" target="_blank"> Revista Digital Vallès, 12/09/2022</a></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0ZlbiKadSnZfA2grexCRGL1orB5puVrhylHf3XO6qoCFLD4W0f8VZd39eQYb6oh7fAkoQ5u354HaHzl7Sv5blgQZNO9P-jOL2nNMjPGVAAZoC2F_my-aBtzHhTaqaSruY3xnJR6bnCiCIWjHYFMy6904BfQ8RWp8wfnjMU7TLXTN_oJf58pXRLhAs/s800/mapa-tren.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="800" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0ZlbiKadSnZfA2grexCRGL1orB5puVrhylHf3XO6qoCFLD4W0f8VZd39eQYb6oh7fAkoQ5u354HaHzl7Sv5blgQZNO9P-jOL2nNMjPGVAAZoC2F_my-aBtzHhTaqaSruY3xnJR6bnCiCIWjHYFMy6904BfQ8RWp8wfnjMU7TLXTN_oJf58pXRLhAs/w400-h272/mapa-tren.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>La Asociación femVallès se ha reunido hoy con Benjamin Cubillo, subdirector general de Transporte Público de la Generalitat. Los vallesanos instan a la Generalitat a hacer uso de sus competencias en movilidad para establecer un servicio ferroviario que comunique a 3,8 millones de catalanes. La finalización de los trabajos de implantación del ancho estándar en el tramo Castellbisbal-Nus de Vilaseca del Corredor del Mediterráneo, prevista para el año 2025, permitirá disponer de una línea de ancho europeo y de altas prestaciones que enlace Cataluña de norte a sur en paralelo a la autopista AP-7.<br /><br /><p><b style="color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="http://revistadelvalles.es/2022/09/12/femvalles-propone-la-creacion-de-una-nueva-linea-ferroviaria-entre-tortosa-y-figueres-pasando-por-el-valles-y-sin-atravesar-barcelona/?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></p><br />Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-30458744974271525482022-09-15T08:48:00.007-07:002022-09-15T08:48:57.124-07:00Proposen una línia de l’Empordà a l’Ebre, l’AP-7 del tren, que potenciaria els ‘Vallesos’<p><a href="https://www.isabadell.cat/societat/mobilitat-societat/fem-valles-proposa-ap7-tren/?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" target="_blank"> iSabadell, 12/09/2022</a></p><b><div><b><br /></b></div></b><div><b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFsiN1gngykSvVFosOP1op20Gs4v6DuKTUK21mYXB6DB4ghLU7fuu5z953pphLIyjE67zseb_yWO2WZljJik9kEFerQ7Ap1kNJtjTxsG9t9QtQWlL-IeKBiQsHNRYIZBa-OpfV9yT7-XkAUHVQT9KxWxdOglRPLUtQyRcA-KXwZQepY6N5DgiccRMu/s1000/220912-Linia-Tortosa-Figueres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="456" data-original-width="1000" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFsiN1gngykSvVFosOP1op20Gs4v6DuKTUK21mYXB6DB4ghLU7fuu5z953pphLIyjE67zseb_yWO2WZljJik9kEFerQ7Ap1kNJtjTxsG9t9QtQWlL-IeKBiQsHNRYIZBa-OpfV9yT7-XkAUHVQT9KxWxdOglRPLUtQyRcA-KXwZQepY6N5DgiccRMu/w400-h183/220912-Linia-Tortosa-Figueres.jpg" width="400" /></a></div></b><div style="text-align: center;"><b>Traçat proposat per a la línia regional Tortosa – Figueres. Font: FEM Vallès</b></div><b><b><br /></b></b></div><b><br />Que la Generalitat faci ús de les seves competències. És la principal petició de l’entitat FEM Vallès (aplega des de patronals a sindicats i entitats ambientalistes del Vallès Occidental i el Vallès Oriental) al departament de Territori. Els hi han posat sobre la taula la proposta per desllorigar part de la mobilitat metropolitana i establir una xarxa regional de país de punta a punta.</b><br /><br />L’entitat, liderada per la patronal terrassenca Cecot però on hi té un pes important l’arquitecte sabadellenc Manel Larrosa així com també la patronal <b>CIESC</b>, s’ha reunit amb el subdirector general de Transport Públic de la Generalitat, Benjamín Cubillo, del departament de Territori del vicepresident Jordi Puigneró. En aquest cas la proposta ve de la mà de l’arquitecte terrassenc Ferran Pont, membre de<b> Via Vallès</b>.<div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.isabadell.cat/societat/mobilitat-societat/fem-valles-proposa-ap7-tren/?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-563363466331631002022-09-15T08:45:00.002-07:002022-09-15T08:45:34.740-07:00FEMvallès proposa una nova línia de tren entre Tortosa i Figueres, passant pel Vallès<h4 style="text-align: left;"><a href="https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2022/09/12/femvalles-proposa-una-nova-linia-de-tren-entre-tortosa-i-figueres-passant-pel-valles/?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" target="_blank">Diari de Terrassa, 12/09/2022</a></h4><h4 style="text-align: left;">L’entitat acorda crear un grup de treball permanent amb la Direcció General de Transport i Mobilitat</h4><div><br /></div>L’associació <b>FEMvallès</b>, formada per diverses entitats econòmiques, sindicals, professionals i socials del Vallès Occidental i Oriental, aposta per implementar una <b>nova línia de tren entre Tortosa i Figueres, que passi pel Vallès.</b> L’entitat ha traslladat aquesta proposta aquest dilluns a Benjamin Cubillo, subdirector general de Transport Públic de la Generalitat.<br /><br />FEMvallès destaca que la finalització dels treballs d’implantació de l’<b>ample estàndard en el tram Castellbisbal-Nus de Vilaseca</b> del Corredor del Mediterrani, prevista per l’any 2025, permetrà disposar d’una línia d’ample europeu i d’altes prestacions que enllaci Catalunya de nord a sud en paral·lel a l’autopista AP-7. Per aquesta via, l’associació proposa la creació d’un nou servei ferroviari entre Tortosa i Figueres que permeti connectar directament diverses ciutats mitjanes del país. L’entitat calcula que aquesta actuació donaria <b>servei a una població de més de 600.000 habitants</b>, nombre que ascendeix a 3,5 milions si hi afegeixen els municipis que s’hi podrien connectar amb correspondència.<div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2022/09/12/femvalles-proposa-una-nova-linia-de-tren-entre-tortosa-i-figueres-passant-pel-valles/?utm_source=BenchmarkEmail&utm_campaign=Recull_de_premsa_13%2f09%2f2022&utm_medium=email" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-57440145239213978192022-09-08T03:06:00.003-07:002022-09-08T03:06:33.455-07:00La metròpoli ferroviària de 7 milions: 10 nodes d’innovació a una hora de Barcelona<a href="https://www.viaempresa.cat/innovacio/metropoli-ferroviaria-nodes-innovacio-barcelona_2171924_102.html">Via Empresa, 08/09/2022</a><div><br /></div><div><a href="https://www.viaempresa.cat/innovacio/metropoli-ferroviaria-nodes-innovacio-barcelona_2171924_102.html">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]</a><div><br /><h2 style="background-attachment: inherit; background-clip: inherit; background-color: white; background-image: inherit; background-origin: inherit; background-position: inherit; background-repeat: inherit; background-size: inherit; border: 0px; font-family: "Titillium web", serif; font-size: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; padding: 0px; text-align: center;">Dissenyar noves estacions sobre la línia d’alta velocitat refaria Catalunya com a país i contribuiria a crear noves centralitats econòmiques</h2></div></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG-mL4ZCEvmaGQI8V--wsy1djPcyvn2ZnOMn0n20i0BMGAWK5u8rSHM9Wnmrj84JzGvk5Lxz1EgOS-hq7G3bz7u_xN7zNqBnrQPHcRgSuVNGUvKabkkjBavdXLwknq_8VYyHcsCBjVX9Rp5xH5LqowrEUIQr2O25K8-yQ_JHxqg1FgvGjCrR0g94F-/s640/tgv_duplex_dasye_wallpaper_11_640x380.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="640" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG-mL4ZCEvmaGQI8V--wsy1djPcyvn2ZnOMn0n20i0BMGAWK5u8rSHM9Wnmrj84JzGvk5Lxz1EgOS-hq7G3bz7u_xN7zNqBnrQPHcRgSuVNGUvKabkkjBavdXLwknq_8VYyHcsCBjVX9Rp5xH5LqowrEUIQr2O25K8-yQ_JHxqg1FgvGjCrR0g94F-/w400-h238/tgv_duplex_dasye_wallpaper_11_640x380.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>L'actualització del sistema de Mitjana Distància a Catalunya, dissenyant noves estacions sobre la línia d'AV, construiria la metròpoli de set milions a una hora de Barcelona. No es tracta de dissenyar mobilitat per si mateixa, sinó de reforçar la galàxia de ciutats catalanes, un capital existent i històric de país, com també fer-ho en una estratègia de modernització i d'aspiració de futur, tot un model de país.<div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqe2xMn6aHXhWbaM3TdAxlDDMuxyx2103GVP7zM5BEYRjWgVxnCdRN4qRSY4eAoaVSk2ZuH0fnC0tNo7Qytd3WoPV5tMxJcW6yRny6jSLO3EG1qMGpiq2MB9_M4XjL-9Bxhl1-HWnXAU99bH-LAYT8tofWeTBD0Cle_25VRdoyEHK1UQuq2ewUJbqJ/s7560/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3071" data-original-width="7560" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqe2xMn6aHXhWbaM3TdAxlDDMuxyx2103GVP7zM5BEYRjWgVxnCdRN4qRSY4eAoaVSk2ZuH0fnC0tNo7Qytd3WoPV5tMxJcW6yRny6jSLO3EG1qMGpiq2MB9_M4XjL-9Bxhl1-HWnXAU99bH-LAYT8tofWeTBD0Cle_25VRdoyEHK1UQuq2ewUJbqJ/w400-h163/descarga.jpg" width="400" /></a></div>Més enllà de Barcelona, avui només Lleida, Girona i Figueres operen de nuclis urbans relligats per l'Alta Velocitat ferroviària. Tarragona i Reus no es poden afegir per una situació no central de l'estació al Camp. Només són tres ciutats a tot Catalunya, o quatre amb la capital.<div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.viaempresa.cat/innovacio/metropoli-ferroviaria-nodes-innovacio-barcelona_2171924_102.html" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div><br /></div></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-8877393641757973382022-09-02T07:31:00.009-07:002022-09-02T07:31:50.922-07:00De transport públic a democràcia<p> <a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/09/01/de-transport-public-a-democracia/" target="_blank">Diari de Sabadell, 01/09/2022</a></p><a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/09/01/de-transport-public-a-democracia/" target="_blank">[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]</a><div><br /><a href="https://viavalles.blogspot.com/2011/11/baixa-inversio-mes-trens-i-mes-prop.html">Per exemple: a les estacions de FGC de Volpelleres i de l’Hospital General</a>, l’opció d’afegir dues andanes, escala i ascensor en farien dos potents nodes d’intercanvi amb Renfe, la línia R8 que va de Granollers a Martorell i, a més, quedarien preparades per a ser estacions de serveis regionals entre Tortosa i Figueres. Seria el mateix que succeeix a les estacions de Terrassa i a Sabadell Nord, on l’allargament de FGC va permetre fer xarxa amb Renfe, però molt més senzill, simplement aprofitant les estacions actuals. Els 1,2 milions anuals d’usuaris de la R8 es multiplicarien per cinc en la simulació més prudent. El cost de construcció seria d’entre 1 i 2M€, màxim, per estació. No hi ha cap opció de transport públic ferroviari més rendible a tot Catalunya i formaria una malla ferroviària al mig dels 1,3 milions d’habitants del Vallès, avui massa desconnectats. Des de femVallès ho portem reclamant des de fa una més d’una dècada i com si res. Els motius de la deixadesa impregnen massa administracions, com són tots els ajuntaments, els dos consells comarcals, la Generalitat i el Ministeri, amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona inclosa. Tots. Caldria una cooperació estreta que sumés Ministeri, FGC i Generalitat i d’això encara no n’hem vist cap pas concret. Recentment, l’ajuntament de Sant Cugat s’hi ha pronunciat a favor, de fet les dues estacions són al seu terme, però hi ha silenci a la resta de municipis, la ciutadania dels quals se’n beneficiarien per milers al dia.<br /><br /><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/09/01/de-transport-public-a-democracia/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-50944781708722800952022-07-29T11:56:00.007-07:002022-07-29T11:56:54.462-07:00La derrota ferroviària de CatalunyaArticle de <b>Manel Larrosa i Padró</b>, membre de femVallès, publicat a Via Empresa el 29 de juliol de 2022<br /><h3>El 2006 Catalunya era la capital ferroviària espanyola, i ja no ho som: el Centre ens ha avançat</h3><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRg7SFHPS1O0_jM_Nw8INp7vsW2xI0O-2d2Zh67ypq2NhnQXjoN7NaAUApO1ZCaWBZjrs3qkoCmiZzPzmlKumGGGKTr86-xA6-7KHZR8mroaX3mhvYYzoZBXISaZ2vVcLQV0ZkkqaZr-zNd1rJwfoXQCkAqXaX2tYWziaRChcv7NMWl-Ks29OXRbhq/s640/rodalies.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="640" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRg7SFHPS1O0_jM_Nw8INp7vsW2xI0O-2d2Zh67ypq2NhnQXjoN7NaAUApO1ZCaWBZjrs3qkoCmiZzPzmlKumGGGKTr86-xA6-7KHZR8mroaX3mhvYYzoZBXISaZ2vVcLQV0ZkkqaZr-zNd1rJwfoXQCkAqXaX2tYWziaRChcv7NMWl-Ks29OXRbhq/w400-h238/rodalies.jpeg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;">Un tren de Rodalies de Catalunya | ACN</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div>Els <b>serveis ferroviaris</b> es classifiquen en Mitja Distància (MD) i Llarga Distància (LlD), a part de Rodalies (i Metro). Els de Mitja, com les Rodalies, poden ser objecte de <b>subvenció pública</b>, mentre que els de Llarga, per norma de la legislació europea, han de ser <b>comercials</b>, sense subvenció.<div><br /></div><div>Disposem d’algunes xifres homogènies del nombre d’usuaris, de forma contemporània a l’evolució de la gran novetat que ha estat la creació de la xarxa d’Alta Velocitat (AV), radial a Madrid, i veurem com aquesta ha afavorit les grans ciutats, Madrid i també en una part, Catalunya. Al costat de la LlD, les Rodalies i la MD han estat els grans serveis abandonats. La subvenció a la LlD ha sigut, de facto, la inversió en la infraestructura, mentre que en les Rodalies i la MD la subvenció als serveis s’ha fet sense inversió en paral·lel.</div><div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.viaempresa.cat/economia/derrota-ferroviaria-catalunya_2170557_102.html" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-32510239752522687822022-07-26T22:30:00.003-07:002022-07-26T22:30:57.917-07:00L’autopista de Sabatassa<div>Article de <b>Manel Cunill</b>, ambientòleg, publicat al Diari de Sabadell el 26 de juliol de 2022.<div><br /></div></div> L’estiu del 1970, el règim franquista va decretar la necessitat urgent de construir milers d’habitatges socials a les grans concentracions urbanes i, de manera especial, a Madrid i Barcelona. Aquesta allau d’actuacions es plantejava a partir de l’expropiació del sòl i la promoció entre ajuntaments i el Ministerio de la Vivienda. Centenars d’hectàrees d’espais naturals es volien transformar en ciutat i espais per a activitats productives. ACTUR (Actuacions Urbanístiques Urgents) era l’erudit acrònim d’aquesta nova onada de formigó que s’albirava. Moltes d’aquestes actuacions tenien el seu escenari al voltant de la llavors anomenada Gran Barcelona. Per exemple, el cas de l’actual Badia del Vallès va ser fruit d’aquell propòsit del franquisme d’aquarterar la població en comptes de fer una ciutat o vila digna per viure amb serveis i activitats econòmiques. Un altre exemple, en aquest cas parcialment fallit, va ser l’expropiació de 1.500 hectàrees per construir una nova ciutat a Santa Maria de Gallecs. L’oposició democràtica al règim i la crisi del petroli del 1973 va acabar amb aquella disbauxa que amenaçava el Vallès.<div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/07/26/lautopista-de-sabatassa/" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-14183022451607822502022-07-19T08:59:00.006-07:002022-07-19T08:59:54.657-07:00Emergència climàtica: la postveritat dels governs Article de <b>David Garrofé</b>, empresari, publicat a Via Empresa el 19 de juliol de 2022<p><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkwr9hYd2qVKM8nzcMoQlpafSizG3VorurQa_khmQhkzJ0Zl-8BggVy-QZlojfLlvyzHyBgzsualVA9j21bsIhjER4KTgIokUbmBuCw6Hh2qO6KwIyFb4sEkgVHVmdvkBHB9HU64FRY1yVvjLMbrC_AavG3sfpZ5xe_OzhsmSdRpXnurf_QKTMaj2x/s640/temp.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="380" data-original-width="640" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkwr9hYd2qVKM8nzcMoQlpafSizG3VorurQa_khmQhkzJ0Zl-8BggVy-QZlojfLlvyzHyBgzsualVA9j21bsIhjER4KTgIokUbmBuCw6Hh2qO6KwIyFb4sEkgVHVmdvkBHB9HU64FRY1yVvjLMbrC_AavG3sfpZ5xe_OzhsmSdRpXnurf_QKTMaj2x/w400-h238/temp.jpeg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;">Termòmetre al carrer, indicant 36 graus de temperatura | iStock</div><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13.2px;"><br /></span><p></p>Penso que encara fa massa fred i mentre no veiem els 50 graus a l'ombra no ens prendrem seriosament que el canvi climàtic és una realitat arreu del planeta i que la conca mediterrània és un dels territoris més amenaçats per aquest fenomen. Si recorrem a la memòria, el parlament català va declarar formalment el 14 de maig del 2019 l'emergència climàtica per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la llei de canvi climàtic. Un seguit de compromisos i bons propòsits per revertir l'increment de temperatura global, assolir pel 2030 la reducció del 45% de les emissions de CO2 i frenar l'extinció d'espècies al planeta. Uns mesos més tard, el 21 de gener del 2020, el govern espanyol feia exactament el mateix amb la mateixa pompositat declarativa per mostrar el seu “compromís ferm”, “prioritat”, “transversalitat”, “rapidesa” i “ambició” respecte a l'emergència climàtica. Poca broma, ara sí que estàvem salvats de l'apocalipsi final i podíem dormir tranquils.<div><a href="https://www.viaempresa.cat/economia/emergencia-climatica-postveritat-governs_2170427_102.html" target="_blank"><br /></a></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.viaempresa.cat/economia/emergencia-climatica-postveritat-governs_2170427_102.html" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-68608179679563665962022-07-10T12:02:00.004-07:002022-07-10T12:03:07.090-07:00Corredisses amb la B-40Article de <b>Manel Larrosa i Padró</b>, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 7 de juny de 2022<div><br /></div>El Quart Cinturó, o B-40, està totalment mort i és un èxit a celebrar. L’ha mort trenta anys de campanya en contra seva i en ella algunes persones en primera línia, cal reconèixer-ho. Però està pendent d’enterrar, amb solucions pendents entre Terrassa, Sabadell i Castellar, com hem experimentat en els quatre anys de redacció del PEMV (Pla Específic de Mobilitat del Vallès). A hores d’ara, espais com Torre Marimon, Llerona i Marata al nord de Granollers, i d’altres, ja no han de patir. I un dia caldrà escriure com David va abatre a Goliat-Ministeri amb una fona i d’una pedrada al cap. I no una, sinó tres vegades successives.<div><br /></div><div><h3 style="margin: 0px; position: relative;"><a href="https://www.diaridesabadell.com/2022/07/09/corredisses-amb-la-b-40/" target="_blank">...seguir llegint</a><b style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2150257-un-estat-indecent.html" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank"></a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-38688295226713831982022-06-13T04:50:00.002-07:002022-06-13T04:50:29.632-07:00Un estat indecentArticle de <b>Manel Larrosa i Padró</b>, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 7 de juny de 2022.<div><br /><div>Un estat decent es legitima en l’equitat i, a més, ho fa afegint-hi la sensibilitat d’objectivar-la de manera continuada; mentre que en un estat antic –indecent–, l’autoritat és poder i no necessita legitimar-se, simplement és.</div><br />La permanent història de l’incompliment a Catalunya de les inversions en infraestructures no són una anècdota, ni una simple insuficiència administrativa, perquè aquests són fets propis d’un estat basat en la negació de l’equitat.Un estat decent es legitima en l’equitat i, a més, ho fa afegint-hi la sensibilitat d’objectivar-la de manera continuada; mentre que en un estat antic –indecent–, l’autoritat és poder i no necessita legitimar-se, simplement és.</div><div><br /><a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2150257-un-estat-indecent.html" target="_blank"><br /></a><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><span style="color: #239ea3;"><a href="https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2150257-un-estat-indecent.html" target="_blank">...seguir llegint</a></span></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7195356110433119445.post-8775680572040948552022-06-12T10:24:00.005-07:002022-07-26T22:27:25.658-07:00Un nou episodi lamentable 30 anys més tard<p> <b>Maties Serracant</b>, 10/06/2022 Nació Digital</p><span style="font-size: medium;">«L'Estat obcecat amb tirar endavant el Quart Cinturó s'ha vist abocat com a darrera opció a prometre que cedeix la titularitat per acontentar també les alcaldies del partit del 'gobierno'»</span><div><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><b>Per a les persones que encara confiem</b> en la planificació territorial i en l'avaluació de les polítiques públiques pot arribar a ser desesperant viure de prop determinats episodis, sobretot quan s'allarguen en el temps. Podríem posar diversos exemples, però el del Quart Cinturó i les infraestructures de mobilitat al Vallès és especialment descoratjador. Seria necessari trobar el perquè de tan poca capacitat d'aconseguir un debat rigorós i una presa de decisions raonable. Culpabilitat dels agents implicats o problema estructural? Una mica de tot.<div><br /></div><div><h3 style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; margin: 0px; position: relative;"><b><span style="color: #3d85c6;"><a href="https://www.naciodigital.cat/opinio/24700/nou-episodi-lamentable-30-anys-mes-tard" style="color: #239ea3; text-decoration-line: none;" target="_blank">...seguir llegint</a></span></b></h3></div>Xavi Arderiushttp://www.blogger.com/profile/14663769706024340933noreply@blogger.com0