Un projecte d’articulació i complementarietat de dues capitals

[Per Manel Larrosa, Eduard Jiménez, Ferran Pont i David Garrofé]

Publicat a Diari de Sabadell 04/03/2023

Els valors positius de partida amb què comptem Terrassa i Sabadell ens diuen que, conjuntament, som dues ciutats de més de 430.000 habitants (una quarta part de Barcelona), que formem el segon sistema urbà de Catalunya, i que hem arribat on som per dues històries en paral·lel, fruit de la revolució industrial. Entre ambdues hi ha una gran interrelació de mobilitat, i cadascuna és la primera destinació de mobilitat de l’altra, abans que Barcelona i que cap altre destí. Fruit de la nostra història assolim un pes institucional i de patrimoni històric d’arquitectura i medi. No som un cas únic de ciutats simètriques, ja que n’hi ha d’altres al món, com Roubaix-Tourcoing.

A la part negativa, hi pesa el fet que som dues ciutats amagades darrere polígons industrials, lluny de la visibilitat del corredor prelitoral (AP-7) i marginades institucionalment pel creixent pes de l’AMB i la manca d’una aposta real per l’ordenació regional de Catalunya. Però el nostre punt negatiu més estructural consisteix en un enorme dèficit de més de 34.000 llocs de treball entre ambdues respecte a la població ocupada resident, un pes de decadència que ens fa derivar a ciutats dormitori, després d’haver estat pioneres en la industrialització i en capitalitat. El declivi econòmic de les dues ciutats va lligat a la seva manca de percepció i funció regional, la qual cosa no seria simplement una demanda d’accessibilitat, sinó de qualitat urbana i medi. Mentrestant, altres nuclis han emergit fortament, ja que són façanes de l’AP-7 (Sant Cugat, Cerdanyola…). Hi ha també una insuficiència de comunicacions, de vincles, entre ambdues ciutats: només comptem amb la C-58, l’N-150, el ferrocarril R4 i certa comunicació nord per les carreteres de Matadepera i Castellar.

...seguir llegint