dilluns, 13 de juny de 2022

Un estat indecent

Article de Manel Larrosa i Padró, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 7 de juny de 2022.

Un estat decent es legitima en l’equitat i, a més, ho fa afegint-hi la sensibilitat d’objectivar-la de manera continuada; mentre que en un estat antic –indecent–, l’autoritat és poder i no necessita legitimar-se, simplement és.

La permanent història de l’incompliment a Catalunya de les inversions en infraestructures no són una anècdota, ni una simple insuficiència administrativa, perquè aquests són fets propis d’un estat basat en la negació de l’equitat.Un estat decent es legitima en l’equitat i, a més, ho fa afegint-hi la sensibilitat d’objectivar-la de manera continuada; mentre que en un estat antic –indecent–, l’autoritat és poder i no necessita legitimar-se, simplement és.

diumenge, 12 de juny de 2022

Un nou episodi lamentable 30 anys més tard

 Maties Serracant, 10/06/2022 Nació Digital

«L'Estat obcecat amb tirar endavant el Quart Cinturó s'ha vist abocat com a darrera opció a prometre que cedeix la titularitat per acontentar també les alcaldies del partit del 'gobierno'»

Per a les persones que encara confiem en la planificació territorial i en l'avaluació de les polítiques públiques pot arribar a ser desesperant viure de prop determinats episodis, sobretot quan s'allarguen en el temps. Podríem posar diversos exemples, però el del Quart Cinturó i les infraestructures de mobilitat al Vallès és especialment descoratjador. Seria necessari trobar el perquè de tan poca capacitat d'aconseguir un debat rigorós i una presa de decisions raonable. Culpabilitat dels agents implicats o problema estructural? Una mica de tot.

dijous, 9 de juny de 2022

L’autovia B-40 contra la congestió?


Marta Ordoñez

Cinc dies després que els empresaris i els alcaldes reclamessin a peu d’obra el final del tram Viladecavalls-Olesa de la B-40, parlem de les claus de l’autovia i de quin serà el seu paper contra la saturació viaria amb la gratuïtat de l’AP-7


Per l’AP-7 hi circulen un 20% més de cotxes els darrers caps de setmana. I les retencions han crescut més d’un 3.000% a l’autopista en només dos mesos. El bon temps ens fa agafar més el cotxe per anar a segones residències i municipis de la costa. I, sumat a la gratuïtat dels peatges, la mobilitat s’ha disparat, també els dies laborables.

Amb l’aixecament de les barreres del peatge, les retencions entre setmana es disparaven de mitjana un 54,7% a la C-58 i l’AP-7 el darrer trimestre del 2021, segons dades del Servei Català de Trànsit. Aquestes dades trepitgen l’accelerador en el debat sobre la construcció de la B-40 (IV Cinturó)) i les entitats empresarials i administració local reclamen la seva posada en marxa.

Trànsit diu que l’AP-7 “ha tocat sostre” els caps de setmana


ACN - BARCELONA
 
  • El director del Servei Català de Trànsit reconeix que el model de mobilitat “no dona sortida” als trajectes a zones de vacances

  • Es vol posar en marxa un servei de grues per retirar els vehicles accidentats quan la de l’assegurança es retardi



El direc­tor del Ser­vei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, ha reco­ne­gut aquest dimarts a RAC1 que el model de mobi­li­tat actual “no dona sor­tida” als tra­jec­tes “de dis­persió de l’àrea metro­po­li­tana a zones de vacan­ces” i ha afir­mat que l’AP-7 “ha tocat sos­tre” els caps de set­mana, després que s’hagin regis­trat diver­ses cues durant el pont de la segona Pas­qua sobre­tot en aquesta via. Lamiel ha pun­tu­a­lit­zat que el res­pon­sa­ble de la infra­es­truc­tura és l’Estat per ser-ne el titu­lar i que el SCT pren mesu­res en la gestió del trànsit per reduir-ne la sinis­tra­li­tat i ate­nuar les cues. En aquest sen­tit, Trànsit vol posar en marxa un sis­tema de grues per reti­rar els vehi­cles acci­den­tats quan la de l’asse­gu­rança es retardi per evi­tar més con­gestió


...seguir llegint

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, ha reconegut aquest dimarts a RAC1 que el model de mobilitat actual “no dona sortida” als trajectes “de dispersió de l’àrea metropolitana a zones de vacances” i ha afirmat que l’AP-7 “ha tocat sostre” els caps de setmana, després que s’hagin registrat diverses cues durant el pont de la segona Pasqua sobretot en aquesta via. Lamiel ha puntualitzat que el responsable de la infraestructura és l’Estat per ser-ne el titular i que el SCT pren mesures en la gestió del trànsit per reduir-ne la sinistralitat i atenuar les cues. En aquest sentit, Trànsit vol posar en marxa un sistema de grues per retirar els vehicles accidentats quan la de l’assegurança es retardi per evitar més congestió.
El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, ha reconegut aquest dimarts a RAC1 que el model de mobilitat actual “no dona sortida” als trajectes “de dispersió de l’àrea metropolitana a zones de vacances” i ha afirmat que l’AP-7 “ha tocat sostre” els caps de setmana, després que s’hagin registrat diverses cues durant el pont de la segona Pasqua sobretot en aquesta via. Lamiel ha puntualitzat que el responsable de la infraestructura és l’Estat per ser-ne el titular i que el SCT pren mesures en la gestió del trànsit per reduir-ne la sinistralitat i atenuar les cues. En aquest sentit, Trànsit vol posar en marxa un sistema de grues per retirar els vehicles accidentats quan la de l’assegurança es retardi per evitar més congestió.

dimecres, 20 d’abril de 2022

Ara és l'hora d'aplanar Collserola. La gran barrera mental de Barcelona

Article de David Garrofé, empresari, publicat a Via Empresa el 24 de març de 2022

Deu oportunitats importants i una revolució per a la capital catalana

La Torre de Collserola | iStock


L'alcalde Pasqual Maragall deia a finals dels 90 que el Parc de Collserola era el Hyde Park de Barcelona, fent entendre que Barcelona no acabava a aquest parc sinó que era la frontissa entre dos espais que conformaven una realitat única. Maragall tenia una visió avançada del concepte metropolità i va fer passos importants en aquesta direcció per relligar el territori; tenia clar que més enllà de Collserola hi havia vida intel·ligent i formava part d'un tot més gran que la ciutat d'1,6 milions d'habitants. Barcelona s'havia de repensar en clau de 5 milions d'habitants. Com és que 30 anys més tard hem avançat tant poc en desenvolupar-ho? Probablement per manca d'una visió compartida per part de les entitats econòmiques i socials barcelonines, del seu Ajuntament i d'alguns municipis vallesans que els costa concretar i consensuar el nou i imprescindible model metropolità del segle XXI. Tant a prop i tant lluny alhora.

dijous, 14 d’abril de 2022

Augmentarà mai la quota modal del transport públic a la RMB?

 Article d'Eduard Jiménez, Economista i consultor en polítiques públiques

Una anàlisi de l’evolució de la quota TPC en els diversos àmbits metropolitans


La mobilitat metropolitana i la construcció de la ciutat real inclusiva

Un cop superada fa un parell d’anys la fita del mil milions de viatges en el sistema de transport integrat i a l’espera de la solució de la T-Mobilitat, la mobilitat metropolitana ha viscut aquests dies la presentació del Pla de Rodalies i l’aprovació inicial del pdI de l’ATM, presentats i saludats com l’escenari d’una salt endavant en lac apacitat de les infraestructures i serveis de mobilitat d’oferir una resposta suficient i de qualitat a uns dels fenòmens més complexes i estratègics de la vida urbana: la mobilitat és alhora el recurs
d’accés a les oportunitats i un dels vectors ambientals centrals pel seu impacte en la qualitat de l’aire i en el consum energètic.

Els precedents, potser no cal dir-ho, no són gens estimulants. I les dades són tossudes, molt tossudes. Entre 2009 i 2019, els desplaçaments  totals a la RMB es van incrementar un 16%, mentre que els desplaçaments en transport públic ho feren un 10%. La quota modal del TPC va caure del 19,63% al 18,58%. La taula mostra com aquesta proporció es força constant amb una mitjana un xic per sota del 20%


No és aquesta l’ocasió d’analitzar els factors principals d’aquesta evolució, molts dels quals s’albiren en els mateixos estudis realitzats per l’IERMB . Ens volem ara centrar en contrastar fins a quin punt aquest sostre s’explica, ni que sia en part, per la baixa presència del transport públic més enllà del nucli central metropolità, veient si les dades ens donen alguna pista al respecte.

dimarts, 29 de març de 2022

Els límits de la metròpoli

Article de Manel Larrosa i Padró, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 29 de març de 2022.

“La realitat de fons és que Barcelona no sap ser metropolitana. Avui l’AMB és solament l’agrupació dels municipis de la perifèria de la capital

Partim d’un fet clau i és la plena ignorància de la metròpoli de Barcelona respecte de quins són els seus límits geogràfics.  Aquest és un fet polític, administratiu, però abans que res és un afer tècnic, de geògrafs,
urbanistes, economistes i d’alguns més: mapes sanitaris, de governació, ambientals, etcètera; aquí tothom hi juga. Aquesta és una ignorància que sovint ofèn, perquè esdevé culpable: el tècnic fa de polític i viceversa. Una cosa és no assolir coneixement, fet acceptable, i una altra de diferent és la manipulació, la fanfàrria ideològica.

Per exemple, sabem que l’AMB arriba a un carrer de Sabadell, que incorpora Badia i Barberà del Vallès, però no Rubí. I doncs? –així es va aprovar al Parlament sense discussió ni raons tècniques–.