dilluns, 21 de gener del 2013

El Col•legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona i el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya s’adhereixen a la plataforma FEM Vallès

Aquests dos col•legis professionals, juntament amb el Col•legi d’Enginyers que es va adherir el 2012, formen la Plataforma Inter col•legial Tècnica del Vallès i en el seu conjunt han volgut formar part de Fem Vallès per posar en valor la singularitat del Vallès i el seu potencial per reforçar el seu paper de motor industrial català en el segle XXI.

 

Terrassa, 11 de gener de 2013. Jaume Casas i Sebastià Pujol, delegats del Vallès Occidental i del Vallès Oriental, respectivament, del Col•legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, Francesc Camps, coordinador de Cultura, Formació i Universitats del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya i Antoni Abad, president de FEM Vallès, han signat un acord d’adhesió dels Col•legis a la plataforma vallesana impulsada per les patronals Cecot, CIESC, UEI i l’associació Via Vallès.
A l’acte de signatura han participat també Francesc García-Planas, president de CIESC; Francesc Figueras, president de la Delegació al Vallès del Col•legi d'Enginyers Industrials de Catalunya; Joan Saborido, president de l'Associació Via Vallès; Josep Alberich, de la Junta de l’Associació Via Vallès i Manel Larrosa, del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya.
Entenent que el Vallès –Oriental i Occidental- és el gran espai productiu de la regió de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya i la necessitat que el Vallès formi part d’una estratègia econòmica i territorial de país que projecti la seva capital, Barcelona, com a referent productiu al món, la plataforma FEM VALLÈS vol aglutinar esforços per donar una resposta unitària a la necessitat d’actuar com a contrapart davant les administracions i l’opinió pública a l’hora de participar en els debats sobre aquesta visió estratègica del fet productiu i, en especial, en qüestions de territori, infraestructures i mobilitat.

dijous, 3 de novembre del 2011

BAIXA INVERSIÓ, MÉS TRENS i MÉS A PROP


Per poder optimitzar i fer més eficient la xarxa de metro del Vallès, s’han d’habilitar quatre intercanviadors a la línia el Papiol - Mollet.
Només així, la línia R8 entre el Papiol i Mollet podrà desenvolupar la funció de línia orbital dins del conjunt de la xarxa metropolitana.

- Primer cal construir les estacions d’enllaç de l’Hospital General i de Riu Sec, cosa que permetrà als viatgers de Terrassa, Sabadell i rodalies poder anar en tren a un ampli sector de poblacions entre Martorell i Granollers sense haver d’entrar a Barcelona.
- L’any 2012, quan l’alta velocitat entri en servei, els dos intercanviadors podran acollir trens regionals que comuniquin el Vallès amb Lleida, Tarragona i Girona.

Moltes línies i molt poques interconnexions: un dèficit històric
La regió metropolitana de Barcelona presenta una característica singular: la seva estructuració entorn d’una xarxa o conjunt de ciutats. A banda de la ciutat central, dins del territori metropolità és possible identificar un nombrós conjunt de ciutats amb una història i identitats diferenciades que actuen alhora com a centres dels seus propis sistemes urbans.
En aquesta xarxa de ciutats, el transport públic ha de jugar un paper clau a l’hora de garantir la connexió entre els diferents municipis. A la ciutat de Barcelona, la xarxa de transport públic s’ha anat desenvolupant i actualment compleix força bé aquesta funció, però a mesura que ens allunyem del centre el paper d’aquesta xarxa es debilita i deixa de ser una alternativa consistent al vehicle privat. Malgrat la important població actual del Vallès, 1.300.000 habitants, la xarxa ferroviària segueix sent bàsicament la que ja existia abans de la Guerra Civil.

dijous, 3 de març del 2011

Perque el tren arribi aviat a Castellar, cal replantejar el projecte.


- Castellar no ha de ser un cul-de-sac, sino que cal que s’integri dins d’una amplia
xarxa de mobilitat del Vallès.


- El dilluns passat dia 28, va tenir lloc l’acte de presentació de l'acord entre Via
Vallès i la Plataforma Tren Castellar Centre.


Llegir la nota de premsa.

dijous, 14 d’octubre del 2010

CAL ESTUDIAR A FONS L’OPCIÓ DEL CORREDOR DE LA C155 ABANS DE DECIDIR EL TRAÇAT DEFINITIU DE RONDA DEL VALLÈS

Via Vallès ha presentat al·legacions a l’Estudi Informatiu del Quart Cinturó

Reclamem un diàleg obert amb les parts afectades, per tal d’aconseguir un ampli consens sobre el traçat.
Valorem positivament les millores que el projecte presenta respecte d’anteriors propostes; però la idea de “cierre de la autovia orbital” condiciona tot l’estudi i exclou altres possibilitats que també cal considerar.
És imprescindible estudiar a fons l’opció que ressegueix l’actual carretera C155.
  • Aquesta opció dóna una millor solució al problema real del trànsit intracomarcal, i és molt més respectuosa amb els espais naturals del Vallès.

  • És també l’opció que reuneix un acord social més ampli i que, en les actuals circumstàncies d’austeritat, fa molt més factible la construcció de la via a curt termini.
Via Vallès ha presentat una extensa al·legació a l’estudi informatiu del Quart Cinturó anomenat oficialment com a “Cierre de la autovía orbital de Barcelona".

Partint de la base que és urgent donar una solució viària que faciliti el trànsit local per la part urbana del Vallès, Via Vallès valora positivament alguns canvis respecte d’anteriors propostes que es recullen en l’estudi informatiu. No obstant, lamenta que l’estudi presentat no hagi estat fruit d’un consens ni d’un diàleg aprofundit amb el territori i que, per tant, no valori altres opcions que segurament donarien una millor resposta a les necessitats reals plantejades.

La demanda existent per al Quart Cinturó és intracomarcal i no de llarga distància
Segons posa de manifest el mateix Estudi Informatiu, el trànsit de llarga distància previst per aquesta nova via és del 6%, essent el 94% restant el trànsit amb origen o destí dins la pròpia regió metropolitana. Com que aquests valors parteixen d'enquestes fetes als dos peatges de Martorell i la Roca, el volum de trànsit intern metropolità encara és molt més alt, ja que només una petita part d'ell travessa els dos peatges referits. Per a aquesta necessitat més local, l’opció de Ronda del Vallés pel corredor de l’actual carretera C155 és una solució més adequada, més curta, més barata, amb menys impacte i, per tant, amb més possibilitats de ser construïda en un termini més curt. Molt clarament, portaria molt més trànsit una opció centrada a la plana del Vallès que una opció de cornisa allunyada dels nuclis de població i seus industrials.

L’opció C155 és una alternativa molt més respectuosa amb els espais naturals
L’opció que fa passar la Ronda del Vallès pel corredor de la C155 preserva completament els espais naturals de Sant Julià, Togores, Torre Marimon, Llerona i Marata en la totalitat del seu recorregut.

Per tal de protegir adequadament Gallecs, fóra imprescindible preveure una solució neta per travessar la part superior d’aquest espai, la qual caldria que fos en viaducte. Es guanyaria en connectivitat al fer desaparèixer la traça actual de la carretera C155, que divideix Gallecs. Aquesta és una oportunitat per a unificar l'espai de Gallecs avui dividit.

Actualment només Gallecs ostenta la categoria d'espai protegit a la plana del Vallès al màxim nivell legal i compta amb un òrgan de gestió. La inclusió al Vallès d'una nova infraestructura hauria de coincidir amb la preservació dels grans espais de la plana encara pendents d'una definició en similars condicions a la de Gallecs. Espais com són: Sant Julià a Terrassa i Sabadell; Togores a Castellar del Vallès, Sabadell i Sentmenat; Torre Marimon a Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans i Sentmenat; Palaudàries a Lliçà d’Amunt; Santa Justa a Canovelles, Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana; Llerona i Marata a les Franqueses del Vallès i la Roca.

La ronda i el tren es complementen
El corredor de la C155 caldria que fos en bona mesura un únic corredor intermodal –viari i ferroviari- que configurés la interconnexió central dels dos Vallès, entre Terrassa, Sabadell i Granollers.

Una opció de consens, que permetria avançar ràpidament
L’opció del corredor de la C155 es configura com a una opció que aporta una millor resposta a les necessitats reals del territori al ser directament accessible per un seguit d’àrees urbanes i polígons industrials que actualment pateixen importants dèficits viaris. Al mateix temps, aquesta opció obtindria un molt més ampli consens entre totes les parts interessades i, per tant, permetria una tramitació més sòlida.

Moltes al·legacions municipals de nuclis situats al llarg de la traça orbital coincideixen o apunten a l'opció de reforçar el corredor de la C155 en contraposició a l'obertura d'una nova façana intensament urbana a la cota alta del Vallès.

L'opció de fer servir el corredor de la C155 és una opció prevista al Pla Territorial Parcial de la Regió metropolitana de Barcelona (PTMB), opció que deixaria sempre oberta per al futur, en cas que un dia calgui, l'opció d'una via orbital superior. Per un principi de precaució el manteniment d'una reserva és sempre millor opció que la seva eliminació amb un obra que no serà ni realment orbital ni serviria el més directament possible a la major part de nuclis urbans i industrials.

A nivell local de Terrassa, Sabadell i Granollers
Coincidim amb el plantejament de l’Ajuntament de Sabadell en reclamar el traçat de la via més al sud per tal de preservar tot l’espai natural de Togores, tot i que caldria ser més resolutiu en aquesta opció en direcció a la C155. Reclamem també una millor solució pel traçat entre Terrassa i Sabadell, per tal de que transcorri arran de les zones urbanes i la via del tren, sense alterar el torrents de la Grípia i de la Betzuca i el bosc de Can Bonvilar, en el terme de Terrassa.

A nivell de Granollers, sembla del tot excessiu el fet de configurar dues rondes orbitals paral·leles al nord i est de la ciutat (l'existent i la projectada), al temps que es generen greus afectacions als termes municipals de Lliçà d’Amunt i de les Franqueses del Vallès. L’opció sud, al llarg de l'AP7, com a laterals, és més fàcil i dóna sortida als nombrosos polígons industrials de la zona.

En temps de pocs recursos econòmics, calen solucions racionals
L’eliminació d’aquesta doble ronda orbital de Granollers, la reducció del recorregut, així com el fer coincidir una part important del traçat amb la Ronda Est de Sabadell, fan possible un rellevant estalvi econòmic. En els temps que corren, ens calen solucions realistes i austeres que es puguin dur a terme en un termini relativament curt de temps.

La Generalitat ha d’entrar seriosament en el debat
Atès que la demanda principal que aquesta via ha de satisfer és interna de Catalunya i sobretot regional, cal que la Generalitat entri decididament en el debat, proposant opcions que donin solucions reals i que, a la vegada, siguin econòmicament viables.

En la presentació dels pressupostos del 2011, el Ministerio de Fomento defineix el possible projecte de la B40 amb el caràcter de metropolità. Aquest fet és coherent amb el PEIT (Plan Estratégico de Infraestructuras de Transporte, 2005-2020) que preveu tres grans capítols d'obres: ferrocarril, autovies i intervencions urbanes. La coherència amb aquesta classificació hauria de portar a un finançament del Ministerio de Fomento i a una gestió i construcció per part de la Generalitat de Catalunya.

Les previsions de corredors al llarg de la C155 ja formaven part dels traçats previstos en l'aprovació del PTMB, amb al qual cosa la coherència de les administracions hauria de portar a estudiar adequadament aquest corredor en l'estudi informatiu en curs.

URGIM, doncs, al Ministerio que estudiï amb igual aprofundiment, l’opció del corredor de la C155 com a una alternativa seriosa al traçat proposat i que, en tot cas, proporcioni una solució adequada a la problemàtica plantejada que és essencialment de tràfic intracomarcal i de respecte a les àrees naturals del Vallès.

Via Vallès, 14 d’octubre de 2010

dijous, 15 d’abril del 2010

SOM METROPOLITANS

1
Reconeixem el fet metropolità

1.1. L’àmbit metropolità estructurat al voltant de la ciutat de Barcelona és el territori comprès pel continu urbà que gradualment s’ha anant construint i on els seus habitants tenen unes relacions, propies d’un territori metropolità. Actualment aquest territori compren la totalitat de la comarca del Barcelonès i la pràctica totalitat de les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Oriental, i el Maresme. En altres aspectes, com la mobilitat, l'àmbit de la Regió de Barcelona encara és més gran, tal i com senyala la institució de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

1.2. Tal com preveu l’Estatut de Catalunya, és convenient que els municipis d’aquest àmbit metropolità, de forma lliure, participin dels serveis metropolitans que donin resposta a les necessitats pròpies d’un territori metropolità. L’Entitat Metropolitana ha de permetre geometries diferents per a cada un dels serveis que ofereix, de tal forma que cada municipi pugui elegir a quins serveis desitja incorporar-se.

2
No és convenient la llei de l'Àrea Metropolitana, tal i com es planteja en l'actual projecte de llei

2.1. Els límits que estableix no corresponen al territori metropolità real, i no aporta cap horitzó de futur al mateix.

2.2. Divideix les comarques, i particularment el Vallès, en una zona metropolitana i una altra “comarcal”, que inevitablement, tindrà un tractament perifèric, molt diferent en quant a planificació i inversions en el futur.

2.3. La presidència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha de correspondre sempre a la ciutat de Barcelona, com a raó de ser de la pròpia Àrea Metropolitana i per respecte i equilibri institucional entre els seus components.

2.4. Els mecanismes d'adhesió als serveis de l’AMB han de ser molt més flexibles que els previstos en el projecte de llei. Cal permetre que els municipis s’adhereixin lliurement a aquells serveis que desitgin, estructurant així un sistema de geometria flexible dins de l’AMB.

2.5. Cal constituir bé el territori metropolità respecte d'altres institucions i, per tant, no pot instaurar-se una Àrea Metropolitana sense tenir clara l’estructura veguerial i la coordinació entre els dos àmbits.

2.6. El fet bàsic de l'AMB ha de ser la coordinació, la planificació directora i estratègica i les grans inversions, que afecten a tots els seus territoris i, en segon ordre, la prestació de serveis, que ha de ser més flexible.

2.7. Una llei que afecti tant a l’estructuració territorial del país ha d'aplegar el màxim consens polític.

3
Ara cal la simplificació administrativa

3.1. La formació d’aquesta Entitat Metropolitana ha de substituir altres estructures d’administració local que existeixin. Així doncs, caldria que absorbís els Consells Comarcals. Dins, l’àmbit metropolità, la comarca, ha de seguir com a divisió territorial, estadística, etc., però no com a òrgan d’administració local.

3.2. De la mateixa manera, fóra convenient que l’Entitat Metropolitana de Barcelona coincidís amb una Vegueria Metropolitana, de tal forma que l'òrgan d’administració local entre els municipis i la Generalitat fos únicament la Vegueria Metropolitana -també dins l’àmbit metropolità de Barcelona- i que a la resta de Catalunya s'estructuressin les altres Vegueries, aconseguint-se així una considerable simplificació i economia administrativa.

3.3. Els municipis que, dins la Vegueria Metropolitana de Barcelona, no participessin dels serveis metropolitans més centrals, per no tenir-ne les seves característiques (Baix Montseny, per exemple) podrien constituir, dins la mateixa Vegueria Metropolitana, uns àmbits de serveis mancomunats que donessin una resposta més adequada a les seves necessitats. En el cas que la Vegueria Metropolitana incorporés altres comarques (Garraf, Penedès, per exemple), aquestes han de poder mantenir també, si així ho desitgen, la
seva pròpia organització de serveis intermunicipals, ja que no queden afectades pel continu urbà de les quatre comarques de l'entorn del Barcelonès.

3.4. No és convenient una dualitat Vegueria / Àrea Metropolitana de Barcelona, que generi dues Catalunyes, amb una meitat de la població en cada una, una amb una administració metropolitana i una altra veguerial. A Barcelona, l'Àrea ha de ser plenament la Vegueria Metropolitana, o aquesta l'ha d'incloure.

4
El Vallès no pot ser dividit. El Vallès és el centre de la vall interior, la clau d'una metròpoli ben construïda

4.1. El Vallès constitueix, cada vegada més, el territori industrial de la metròpoli barcelonesa. Cal mantenir-lo territorialment unit, però incorporat dins aquesta realitat metropolitana, per tal de que pugui ser receptor de la planificació i inversions en infraestructures que li son necessàries per les funcions metropolitanes que desenvolupa.

4.2. Per tal de disposar d’una metròpoli equilibrada, cal que el Vallès superi la seva condició de perifèria, com ho han de fer també altres comarques com el Baix Llobregat i el Maresme.

4.3. L'eix de la B30/AP7 és l’espinada d'una vall que és el centre productiu de Catalunya. Aquesta és l'aportació que fa el Vallès a la Catalunya i a la metròpoli del futur, això és, el seu pes demogràfic i l'especialització productiva.

Via Vallès, març 2010
(baixar document en format pdf 42kb)