Article de Manel Cunill Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 3 de novembre de 2015.
Fa pocs dies un accident a primeríssima hora del matí amb 5 vehicles
implicats a l’alçada de Ripollet va deixar la C-58 col·lapsada. Aquesta
no serà la primera ni la darrera vegada que succeeix un accident en
aquesta autopista del Vallès. Les conseqüències dels accidents sovint
els avaluem en funció de la gravetat de la incidència: morts, ferits
greus i ferits lleus. D’altra banda, un accident també comporta la
pèrdua de milers d’hores de treball, malestar i estrès a les persones
que es troben atrapades en aquesta mena de retencions. Per tot plegat,
l’objectiu de reduir el nombre d’accidents, i especialment els que
impliquen morts o ferits, hauria de ser una prioritat de país.
L’actual
C-58 té els seus orígens en el projecte de la B-29 dissenyada per
accedir amb autopista urbana a Barcelona des de Terrassa. Forma part del
famós projecte de la Red Arterial de Barcelona, en el context del somni
“desarrollista” de la Gran Barcelona. El 14 de juliol es va inaugurar
per les autoritats franquistes el primer tram de 18 quilòmetres (La
Trinitat -Barcelona- / Riera de Les Arenes -Terrassa-) dels 22 totals
dels projectats. Anys més tard ja es va anomenar A-18, es van desdoblar
alguns carrils, es va perllongar, construir el carril VAO i adoptar
l’antic nom de la carretera de Gràcia a Manresa: C-58.
En el tram metropolità de la C 58 és on es concentren més accidents. Segons les dades publicades en l’informe
EuroRap
Catalunya 2014 (Generalitat de Catalunya/RACC) l’autopista vallesana
tristament contribueix amb tres trams dins dels 10 trams amb més
concentració d’accidents de Catalunya. Precisament el tram des de
Barcelona a Cerdanyola de la C-58 figura el tercer lloc d’aquest
rànquing. Afegir que El Vallès, i d’acord amb les dades de l’Anuari
Estadístic d’Accidents de Trànsit a Catalunya 2014, és la segona comarca
de Catalunya pel que fa el nombre d’accidents amb 2.879.
La C-58
conjuntament amb la C-17 i C-33 formen part de la històrica “V” de
connexió del Vallès amb Barcelona. De la mateixa manera de l’AP-7 es va
convertir amb el carrer Major del Vallès. Aquests són els tres eixos que
suporten l’actual Vallès urbà. I és precisament en aquesta xarxa on cal
actuar per garantir l’engranatge socioeconòmic i el benestar dels
vallesans. És bo recordar que aquestes xarxes són autèntiques
“fàbriques” d’emissions de contaminants pels ciutadans del Vallès.
En
el cas de la C-58 requereix diferents nivells d’actuació. Per una
banda, conscienciar als conductors d’una conducta cívica en aquesta
xarxa d’alta capacitat o ocupació. Els conductors són coresponsables del
que passa a les nostres carreteres. Una distracció, un excés de
velocitat o una actitud agressiva pot desencadenar amb un dels molts
accidents que passen cada setmana. També s’hauria d’aplicar a tota la C
58 la velocitat variable per a gestionar la congestió, evitar els
accidents o bé reduir la contaminació. Sense una gestió de la
infraestructura difícilment pacificarem el trànsit de les autopistes
metropolitanes. Aquesta mesura seria extensible a la resta dels dos
eixos d’alta capacitat del Vallès (AP-7 i C-17/C-33). En un tercer
nivell d’actuació seria la millora de les connexions amb la resta de la
xarxa viària i reducció de l’impacte de l’actual traçat. Per exemple,
citar la deficitària connexió de la C-58 amb l’AP-7 amb un sol carril a
l’alçada de Badia del Vallès en direcció Barcelona. No tot se soluciona
amb els radars, poden ajudar però no són suficients per resoldre aquest
repte vallesà.
Sabadell, 1 de novembre de 2015
