dimarts, 11 d’abril del 2023

Un projecte d’articulació i complementarietat de dues capitals

[Per Manel Larrosa, Eduard Jiménez, Ferran Pont i David Garrofé]

Publicat a Diari de Sabadell 04/03/2023

Els valors positius de partida amb què comptem Terrassa i Sabadell ens diuen que, conjuntament, som dues ciutats de més de 430.000 habitants (una quarta part de Barcelona), que formem el segon sistema urbà de Catalunya, i que hem arribat on som per dues històries en paral·lel, fruit de la revolució industrial. Entre ambdues hi ha una gran interrelació de mobilitat, i cadascuna és la primera destinació de mobilitat de l’altra, abans que Barcelona i que cap altre destí. Fruit de la nostra història assolim un pes institucional i de patrimoni històric d’arquitectura i medi. No som un cas únic de ciutats simètriques, ja que n’hi ha d’altres al món, com Roubaix-Tourcoing.

A la part negativa, hi pesa el fet que som dues ciutats amagades darrere polígons industrials, lluny de la visibilitat del corredor prelitoral (AP-7) i marginades institucionalment pel creixent pes de l’AMB i la manca d’una aposta real per l’ordenació regional de Catalunya. Però el nostre punt negatiu més estructural consisteix en un enorme dèficit de més de 34.000 llocs de treball entre ambdues respecte a la població ocupada resident, un pes de decadència que ens fa derivar a ciutats dormitori, després d’haver estat pioneres en la industrialització i en capitalitat. El declivi econòmic de les dues ciutats va lligat a la seva manca de percepció i funció regional, la qual cosa no seria simplement una demanda d’accessibilitat, sinó de qualitat urbana i medi. Mentrestant, altres nuclis han emergit fortament, ja que són façanes de l’AP-7 (Sant Cugat, Cerdanyola…). Hi ha també una insuficiència de comunicacions, de vincles, entre ambdues ciutats: només comptem amb la C-58, l’N-150, el ferrocarril R4 i certa comunicació nord per les carreteres de Matadepera i Castellar.


dimarts, 4 d’abril del 2023

Un fort impacte en les capacitats municipals

 [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]

Publicat a Diari de Sabadell 11/02/2023

Quart article de la sèrie Sabadell, Terrassa: Davallada o canvi de rumb?

Hem vist als darrers articles com d’interrelacionats estan a grans ciutats metropolitanes els espais per activitats, la riquesa immobiliària i la localització del mercat de treball. És raonable preguntar-se si això té efectes en els recursos municipals? Doncs els té i de molt notables. Amb l’actual model de finançament municipal, en què una part notable dels ingressos provenen tant de l’IBI per a usos d’activitat com de la transferència de l’Estat per estimació de l’IAE, és totalment lògic que aquest impacte sigui molt gran. Compararem, per dades del 2021, els ingressos derivats d’aquests elements.(1)

dissabte, 1 d’abril del 2023

Trenta anys de mutació de la ubicació laboral

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]


Publicat a Diari de Sabadell 04/02/2023

Tercer article de la sèrie Sabadell, Terrassa: Davallada o canvi de rumb?

A l’article anterior comparàvem les diferències de la presència del sostre construït en activitats econòmiques a Terrassa i Sabadell. Compararem ara l’evolució del mercat laboral com a expressió de la seva activitat i de la capacitat econòmica de les ciutats. La mutació de trenta anys, des del 1991, és notable, i ens indica la trajectòria de fons que vivim. (1)


La configuració laboral mostra el mateix camí que l’evolució del sostre construït, vista a articles anteriors, en una realitat de desaparició de les ciutats industrials tèxtils, i contrast amb l’evolució d’altres municipis com Barcelona, Granollers i Sant Cugat.