La riquesa urbana de les ciutats

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]

Publicat a Diari de Sabadell 28/01/2023

Si la riquesa de les nacions és el títol d’un reconegut llibre (Adam Smith, 1776) i un concepte econòmic, podem ara comparar les riqueses de les ciutats. Partim dels valors cadastrals actuals i ho centrem en el capital immobiliari. Les dades del 2021 ens aporten el quadre següent.

Entre els valors totals i els dels edificis d’activitat (indústria, comerç i oficines) quedaria el conjunt del parc residencial, el qual constitueix la major part del capital immobiliari. En els totals respectius de Terrassa i Sabadell, amb una població que és de l’ordre d’un octau de la barcelonina, assolim uns valors en els quals la capital és més rica pràcticament en un 70% més en mitjana per habitant. Els seus 74 mil euros per habitant destaquen per damunt dels nostres 45 i 41, respectivament. Aquest fet ha de ser reconegut com un factor d’acumulació històrica i de capitalitat. Si aquest factor és de llarga onada, els valors de Sant Cugat ja són més sorprenents, per tractar-se d’una població jove que ha crescut en els darrers quaranta anys. El seu valor per habitant ens més que duplica (94, respecte a 45 i 41), i sobrepassa àmpliament Barcelona (94 respecte a 74). El punt decisiu és el nou habitatge, per nou i per més car, però també sobresurt en les activitats. Podem, doncs, constatar que l’acumulació de capital immobiliari al Sant Cugat dels darrers anys ha estat un objectiu i destí sense comparació possible amb altres llocs.

...seguir llegint

Les identitats en activitat econòmica

 [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]

Publicat a Diari de Sabadell 21/01/2023

"Tant Sabadell com Terrassa no hem sabut modernitzar-nos"

Les identitats actuals de Terrassa i Sabadell són fruit de la sortida de la crisi del tèxtil dels anys setanta i de la consolidació de la inèrcia dels darrers quaranta anys, en els quals allò que érem ha passat a ser allò que som. El canvi ja assoleix prou perspectiva històrica per fer-ne un retrat i un balanç i per entendre si avui es poden efectuar viratges o reorientacions de cara al futur.

En aquest temps hem renovat profundament els nostres nuclis interiors, perquè han desaparegut les velles fàbriques tèxtils, hem crescut en barris cap a la perifèria i hem ampliat població de l’ordre d’un quart en més. És cert que els nuclis del nostre rodal ho han fet encara més, tant els nuclis petits industrials com alguns de destacats que ja llueixen capitalitat, com és el cas de Cerdanyola o de Sant Cugat.

Anem, però, a les dades actuals per veure el nostre perfil i incorporem les altres dues capitals comarcals dins la regió, Mataró i Granollers, així com les dades de la mateixa capital, Barcelona.

...seguir llegint

L’escarni a Sabadell i Terrassa

 [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista] Publicat a Diari de Sabadell 07/01/2022

"L'AMB no pot negar radicalment al veí allò que t'has procurat per tu mateix"

Barcelona a part, a Catalunya només hi ha quatre poblacions amb més de 200.000 habitants: l’Hospitalet, Terrassa, Badalona i Sabadell, per aquest ordre. Entre 100.000 i 200.000 trobareu les altres tres capitals provincials, amb Mataró, Santa Coloma i Reus.

L’Hospitalet i Badalona s’expliquen, en bona part, per la proximitat a Barcelona, però no és el cas de Terrassa ni de Sabadell, perquè són dues ciutats de la revolució industrial, que no es deriven de ser perifèria de Barcelona, sinó per fetes a elles mateixes. Dues i no una, i cap d’elles s’explica per l’altra, sinó per ella sola. Vam competir i col·laborar i ara ja només hi ha espai per col·laborar. No hi ha cap més polaritat similar en tot Catalunya (i, a més, en un entorn de 900.000 –Vallès Occidental– o d’1,3 milions de tot el Vallès). Amagades darrere Collserola i en la divisió Llobregat-Besòs, no són simples efectes barcelonins, com alguns ens volen fer creure. Tot i que disminuïdes per la crisi tèxtil dels anys setanta, mantenim una inèrcia i una posició amb valors de futur.

...seguir llegint

FGC: Metro xino-xano

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista] Publicat a Diari de Sabadell 17/12/2022

La recent conversió del les línies d’FGC de Sabadell i Terrassa a Barcelona en versió metro, sense horaris fixos i amb freqüències de 5 minuts en hora punta, plantegen una millora essencial. No obstant això, hi podem fer algunes consideracions.

El fet que sigui metro implica que hi haurà més aturades, perquè, fins ara, algunes estacions menors se saltaven. En el cas dels combois direcció Sabadell (S2) i Terrassa (S1) se saltaven tres estacions: St. Gervasi, la Bonanova i les Tres Torres, mentre que els combois fins a Rubí (S7) i la UAB (S6) no s’aturaven a Peu de Funicular, el Baixador de Vallvidrera i a Les Planes. Ara, tots els combois s’aturaran arreu, fins i tot també a la minúscula estació de Sant Gervasi, que és veïna de Plaça Molina, la qual es podria fer sevir pel ramal de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo (L7). Pararem arreu.

Passar d’una freqüència de 10 minuts a una de 5 assoleix una millora de temps en l’espera a les andanes que, tanmateix, perdrem dins el tren. Perquè el desplaçament serà més llarg que fins ara. De Sabadell a Barcelona, en punta a punta, durava de 49 a 50 minuts fins ara, i passen a ser-ne 54, uns 5 minuts més, segons constatem en comparar els vells i els nous horaris publicats. Els 5 minuts que no esperarem a l’andana els passarem a bord del tren i, podem explicar que passejar la gent (o “moure ferro” en argot ferroviari) és força més car que fer-la esperar a l’andana. Tindrem, no obstant això, més serveis a partir de Sabadell i fins a la UAB. El nostre increment el pagaran la resta d’usuaris de la línia amb temps més alts de trajecte.

...seguir llegint

El Maresme no és Cantàbria

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista] Publicat a VIA Empresa, 18/12/2022

Però s’hi assembla o les podem comparar. Ambdues tenen mar, una a prop de Barcelona, l’altra de Bilbao i tenen poblacions just al voltant del mig milió d’habitants: Maresme (446.000) i Cantàbria (581.000). Les dades corresponen als registres de l'any 2019. Hom podria pensar que les seves economies són radicalment diferents. Una catalana i dinàmica, l’altre entre les comunitats autònomes espanyoles subsidiades, aïllada i tradicional. Però resulta que el tòpic no funciona. En valor afegit brut (VAB) per habitant, les dades ens diuen que Cantàbria és més productiva que el Maresme.

VAB per habitant, en €, any 2019, de les economies del Maresme i de Cantàbria

...seguir llegint

El menyspreu al Vallès dins Catalunya

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]

"El menyspreu del Vallès no és sinó un signe d'un país desorientat"

El Vallès és el 17,6% de la població catalana i aporta el 25,7% del VAB industrial de Catalunya. Catalunya representa el 16,4% de la població espanyola i genera el 25,2% del seu VAB industrial. Són pesos similars. Tot i que Catalunya és una realitat nacional i el Vallès no, també podem plantejar que, en termes de principi de subsidiarietat, caldria atendre que som com una Catalunya dins Catalunya. Perquè cal reconèixer les identitats, però també les realitats materials. Catalunya almenys és una comunitat autònoma, però el Vallès, institucionalment parlant, no és res de res. Com si quan preguntéssim per Catalunya ens diguessin que som part de l’angle nord-est, l’àmbit ampliat de la confederació hidrogràfica de l’Ebre, o el corredor mediterrani, però res de propi, ni tan sols una comunitat. Doncs bé, al Vallès se’ns diu que és regió de Barcelona, ATM de Barcelona, Diputació de Barcelona, buit existencial més enllà de la frontera i muralla de l’Àrea Metropolitana (AMB), o àrea “metropolitana nord” en termes sanitaris, etc.

...seguir llegint

El Vallès aplaudeix l'increment de trens a FGC però posa deures

Redacció VIA Empresa | ACN Barcelona. 16 de novembre de 2022

Sabadell vol que el tren arribi a Castellar, Terrassa integrar-se a la segona corona i FemVallès la connexió amb l'R8

Estació de Sant Cugat del Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat |Locapres

L'increment del nombre de trens de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que connectaran el Vallès amb Barcelona a partir del 9 de desembre ha estat rebut amb satisfacció, donada l'alta demanda existent i la voluntat de fer camí cap a una mobilitat sostenible i que substitueixi el transport privat. Ara bé, els principals municipis en nombre d'usuaris i habitants per on discorren les línies S1 i S2, així com l'associació FemVallès, consideren que encara hi ha camí per recórrer per fomentar l'ús del ferrocarril, arribar a més població i garantir un preu just per a tots els usuaris.

"Cal que s'ampliï la línia fins a Castellar del Vallès, això permetria treure vehicle privat de la Gran Via", explica el primer tinent d'alcaldessa, Pol Gibert. De fet, el llavors departament de Política Territorial i Obres Públiques va iniciar el març de 2010 el procés d'informació pública de l'estudi informatiu del perllongament de la línia, una actuació que tenia previst comportar la construcció d'un nou tram de 4,5 quilòmetres. Amb una inversió prevista de 320 milions d'euros, es van dibuixar sobre plànol dues estacions, una a Pla de la Bruguera i l'altra al centre.

...seguir llegint