La derrota ferroviària de Catalunya

Article de Manel Larrosa i Padró, membre de femVallès, publicat a Via Empresa el 29 de juliol de 2022

El 2006 Catalunya era la capital ferroviària espanyola, i ja no ho som: el Centre ens ha avançat

Un tren de Rodalies de Catalunya | ACN

Els serveis ferroviaris es classifiquen en Mitja Distància (MD) i Llarga Distància (LlD), a part de Rodalies (i Metro). Els de Mitja, com les Rodalies, poden ser objecte de subvenció pública, mentre que els de Llarga, per norma de la legislació europea, han de ser comercials, sense subvenció.

Disposem d’algunes xifres homogènies del nombre d’usuaris, de forma contemporània a l’evolució de la gran novetat que ha estat la creació de la xarxa d’Alta Velocitat (AV), radial a Madrid, i veurem com aquesta ha afavorit les grans ciutats, Madrid i també en una part, Catalunya. Al costat de la LlD, les Rodalies i la MD han estat els grans serveis abandonats. La subvenció a la LlD ha sigut, de facto, la inversió en la infraestructura, mentre que en les Rodalies i la MD la subvenció als serveis s’ha fet sense inversió en paral·lel.

...seguir llegint

L’autopista de Sabatassa

Article de Manel Cunill, ambientòleg, publicat al Diari de Sabadell el 26 de juliol de 2022.

L’estiu del 1970, el règim franquista va decretar la necessitat urgent de construir milers d’habitatges socials a les grans concentracions urbanes i, de manera especial, a Madrid i Barcelona. Aquesta allau d’actuacions es plantejava a partir de l’expropiació del sòl i la promoció entre ajuntaments i el Ministerio de la Vivienda. Centenars d’hectàrees d’espais naturals es volien transformar en ciutat i espais per a activitats productives. ACTUR (Actuacions Urbanístiques Urgents) era l’erudit acrònim d’aquesta nova onada de formigó que s’albirava. Moltes d’aquestes actuacions tenien el seu escenari al voltant de la llavors anomenada Gran Barcelona. Per exemple, el cas de l’actual Badia del Vallès va ser fruit d’aquell propòsit del franquisme d’aquarterar la població en comptes de fer una ciutat o vila digna per viure amb serveis i activitats econòmiques. Un altre exemple, en aquest cas parcialment fallit, va ser l’expropiació de 1.500 hectàrees per construir una nova ciutat a Santa Maria de Gallecs. L’oposició democràtica al règim i la crisi del petroli del 1973 va acabar amb aquella disbauxa que amenaçava el Vallès.

...seguir llegint

Emergència climàtica: la postveritat dels governs

Article de David Garrofé, empresari, publicat a Via Empresa el 19 de juliol de 2022

Termòmetre al carrer, indicant 36 graus de temperatura | iStock

Penso que encara fa massa fred i mentre no veiem els 50 graus a l'ombra no ens prendrem seriosament que el canvi climàtic és una realitat arreu del planeta i que la conca mediterrània és un dels territoris més amenaçats per aquest fenomen. Si recorrem a la memòria, el parlament català va declarar formalment el 14 de maig del 2019 l'emergència climàtica per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la llei de canvi climàtic. Un seguit de compromisos i bons propòsits per revertir l'increment de temperatura global, assolir pel 2030 la reducció del 45% de les emissions de CO2 i frenar l'extinció d'espècies al planeta. Uns mesos més tard, el 21 de gener del 2020, el govern espanyol feia exactament el mateix amb la mateixa pompositat declarativa per mostrar el seu “compromís ferm”, “prioritat”, “transversalitat”, “rapidesa” i “ambició” respecte a l'emergència climàtica. Poca broma, ara sí que estàvem salvats de l'apocalipsi final i podíem dormir tranquils.

...seguir llegint

Corredisses amb la B-40

Article de Manel Larrosa i Padró, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 7 de juny de 2022

El Quart Cinturó, o B-40, està totalment mort i és un èxit a celebrar. L’ha mort trenta anys de campanya en contra seva i en ella algunes persones en primera línia, cal reconèixer-ho. Però està pendent d’enterrar, amb solucions pendents entre Terrassa, Sabadell i Castellar, com hem experimentat en els quatre anys de redacció del PEMV (Pla Específic de Mobilitat del Vallès). A hores d’ara, espais com Torre Marimon, Llerona i Marata al nord de Granollers, i d’altres, ja no han de patir. I un dia caldrà escriure com David va abatre a Goliat-Ministeri amb una fona i d’una pedrada al cap. I no una, sinó tres vegades successives.

...seguir llegint

Un estat indecent

Article de Manel Larrosa i Padró, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 7 de juny de 2022.

Un estat decent es legitima en l’equitat i, a més, ho fa afegint-hi la sensibilitat d’objectivar-la de manera continuada; mentre que en un estat antic –indecent–, l’autoritat és poder i no necessita legitimar-se, simplement és.

La permanent història de l’incompliment a Catalunya de les inversions en infraestructures no són una anècdota, ni una simple insuficiència administrativa, perquè aquests són fets propis d’un estat basat en la negació de l’equitat.Un estat decent es legitima en l’equitat i, a més, ho fa afegint-hi la sensibilitat d’objectivar-la de manera continuada; mentre que en un estat antic –indecent–, l’autoritat és poder i no necessita legitimar-se, simplement és.

...seguir llegint

Un nou episodi lamentable 30 anys més tard

 Maties Serracant, 10/06/2022 Nació Digital

«L'Estat obcecat amb tirar endavant el Quart Cinturó s'ha vist abocat com a darrera opció a prometre que cedeix la titularitat per acontentar també les alcaldies del partit del 'gobierno'»

Per a les persones que encara confiem en la planificació territorial i en l'avaluació de les polítiques públiques pot arribar a ser desesperant viure de prop determinats episodis, sobretot quan s'allarguen en el temps. Podríem posar diversos exemples, però el del Quart Cinturó i les infraestructures de mobilitat al Vallès és especialment descoratjador. Seria necessari trobar el perquè de tan poca capacitat d'aconseguir un debat rigorós i una presa de decisions raonable. Culpabilitat dels agents implicats o problema estructural? Una mica de tot.

...seguir llegint

L’autovia B-40 contra la congestió?

Diari de Terrassa, 04/06/2022

Marta Ordoñez

Cinc dies després que els empresaris i els alcaldes reclamessin a peu d’obra el final del tram Viladecavalls-Olesa de la B-40, parlem de les claus de l’autovia i de quin serà el seu paper contra la saturació viaria amb la gratuïtat de l’AP-7

Per l’AP-7 hi circulen un 20% més de cotxes els darrers caps de setmana. I les retencions han crescut més d’un 3.000% a l’autopista en només dos mesos. El bon temps ens fa agafar més el cotxe per anar a segones residències i municipis de la costa. I, sumat a la gratuïtat dels peatges, la mobilitat s’ha disparat, també els dies laborables.

Amb l’aixecament de les barreres del peatge, les retencions entre setmana es disparaven de mitjana un 54,7% a la C-58 i l’AP-7 el darrer trimestre del 2021, segons dades del Servei Català de Trànsit. Aquestes dades trepitgen l’accelerador en el debat sobre la construcció de la B-40 (IV Cinturó)) i les entitats empresarials i administració local reclamen la seva posada en marxa.

...seguir llegint