[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]
Publicat a Diari de Sabadell 28/01/2023
Entre els valors totals i els dels edificis d’activitat (indústria, comerç i oficines) quedaria el conjunt del parc residencial, el qual constitueix la major part del capital immobiliari. En els totals respectius de Terrassa i Sabadell, amb una població que és de l’ordre d’un octau de la barcelonina, assolim uns valors en els quals la capital és més rica pràcticament en un 70% més en mitjana per habitant. Els seus 74 mil euros per habitant destaquen per damunt dels nostres 45 i 41, respectivament. Aquest fet ha de ser reconegut com un factor d’acumulació històrica i de capitalitat. Si aquest factor és de llarga onada, els valors de Sant Cugat ja són més sorprenents, per tractar-se d’una població jove que ha crescut en els darrers quaranta anys. El seu valor per habitant ens més que duplica (94, respecte a 45 i 41), i sobrepassa àmpliament Barcelona (94 respecte a 74). El punt decisiu és el nou habitatge, per nou i per més car, però també sobresurt en les activitats. Podem, doncs, constatar que l’acumulació de capital immobiliari al Sant Cugat dels darrers anys ha estat un objectiu i destí sense comparació possible amb altres llocs.