dilluns, 30 de gener del 2023

La riquesa urbana de les ciutats

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]


Publicat a Diari de Sabadell 28/01/2023

Si la riquesa de les nacions és el títol d’un reconegut llibre (Adam Smith, 1776) i un concepte econòmic, podem ara comparar les riqueses de les ciutats. Partim dels valors cadastrals actuals i ho centrem en el capital immobiliari. Les dades del 2021 ens aporten el quadre següent.

Entre els valors totals i els dels edificis d’activitat (indústria, comerç i oficines) quedaria el conjunt del parc residencial, el qual constitueix la major part del capital immobiliari. En els totals respectius de Terrassa i Sabadell, amb una població que és de l’ordre d’un octau de la barcelonina, assolim uns valors en els quals la capital és més rica pràcticament en un 70% més en mitjana per habitant. Els seus 74 mil euros per habitant destaquen per damunt dels nostres 45 i 41, respectivament. Aquest fet ha de ser reconegut com un factor d’acumulació històrica i de capitalitat. Si aquest factor és de llarga onada, els valors de Sant Cugat ja són més sorprenents, per tractar-se d’una població jove que ha crescut en els darrers quaranta anys. El seu valor per habitant ens més que duplica (94, respecte a 45 i 41), i sobrepassa àmpliament Barcelona (94 respecte a 74). El punt decisiu és el nou habitatge, per nou i per més car, però també sobresurt en les activitats. Podem, doncs, constatar que l’acumulació de capital immobiliari al Sant Cugat dels darrers anys ha estat un objectiu i destí sense comparació possible amb altres llocs.

dissabte, 21 de gener del 2023

Les identitats en activitat econòmica

 [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]

Publicat a Diari de Sabadell 21/01/2023

"Tant Sabadell com Terrassa no hem sabut modernitzar-nos"

Les identitats actuals de Terrassa i Sabadell són fruit de la sortida de la crisi del tèxtil dels anys setanta i de la consolidació de la inèrcia dels darrers quaranta anys, en els quals allò que érem ha passat a ser allò que som. El canvi ja assoleix prou perspectiva històrica per fer-ne un retrat i un balanç i per entendre si avui es poden efectuar viratges o reorientacions de cara al futur.

En aquest temps hem renovat profundament els nostres nuclis interiors, perquè han desaparegut les velles fàbriques tèxtils, hem crescut en barris cap a la perifèria i hem ampliat població de l’ordre d’un quart en més. És cert que els nuclis del nostre rodal ho han fet encara més, tant els nuclis petits industrials com alguns de destacats que ja llueixen capitalitat, com és el cas de Cerdanyola o de Sant Cugat.

Anem, però, a les dades actuals per veure el nostre perfil i incorporem les altres dues capitals comarcals dins la regió, Mataró i Granollers, així com les dades de la mateixa capital, Barcelona.

dissabte, 7 de gener del 2023

L’escarni a Sabadell i Terrassa

 [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista] Publicat a Diari de Sabadell 07/01/2022

"L'AMB no pot negar radicalment al veí allò que t'has procurat per tu mateix"

Barcelona a part, a Catalunya només hi ha quatre poblacions amb més de 200.000 habitants: l’Hospitalet, Terrassa, Badalona i Sabadell, per aquest ordre. Entre 100.000 i 200.000 trobareu les altres tres capitals provincials, amb Mataró, Santa Coloma i Reus.

L’Hospitalet i Badalona s’expliquen, en bona part, per la proximitat a Barcelona, però no és el cas de Terrassa ni de Sabadell, perquè són dues ciutats de la revolució industrial, que no es deriven de ser perifèria de Barcelona, sinó per fetes a elles mateixes. Dues i no una, i cap d’elles s’explica per l’altra, sinó per ella sola. Vam competir i col·laborar i ara ja només hi ha espai per col·laborar. No hi ha cap més polaritat similar en tot Catalunya (i, a més, en un entorn de 900.000 –Vallès Occidental– o d’1,3 milions de tot el Vallès). Amagades darrere Collserola i en la divisió Llobregat-Besòs, no són simples efectes barcelonins, com alguns ens volen fer creure. Tot i que disminuïdes per la crisi tèxtil dels anys setanta, mantenim una inèrcia i una posició amb valors de futur.