El debat entre els dos sistemes territorials

MANEL LARROSA


Aquests dos sistemes serien el sistema urbà i el dels d’espais naturals, agricultura i boscos inclòs. Dos sistemes que els reivindicaríem en plenitud, en integritat estructural i amb valor propi. El medi és únic i ens inclou, però parlar de dos conceptes entenem que ajudaria a la gestió de la part més natural. Fins fa poc els espais naturals eren un rerefons dels espais urbans, llocs sense valor en els plans urbanístics i es tractaria, per contra, de posar-los a un nivell, almenys, equivalent.

Aquesta opció conceptual demana explicar uns antecedents. Allà pel 1996, quan es va formular la proposta de la Via Verda Sant Llorenç – Collserola, vam plantejar tres sistemes: urbà, natural i d’infraestructures (vials i ferroviàries). La proposta va fer fortuna amb la definició d’altres vies verdes al Vallès i el concepte fou recollit al PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona, de l’any 2010).

La idea era superar la visió exclusivament urbana present en els plans urbanístics, en els quals el rodal era sempre espai en blanc, simplement lloc urbanitzable a futur. Donar integritat i identitat a aquells espais fins llavors ignorats era una bona eina de preservació. A aquests llocs, abans d’anomenar-los naturals, els vam qualificar d’espais lliures o d’espais oberts, que són noms ambigus: lliures d’edificació?, oberts sense tanca? Doncs resulta força més potent entendre’ls com a naturals, tot i que amb un grau antròpic, variable segons el lloc.

...seguir llegint

Un projecte d’articulació i complementarietat de dues capitals

[Per Manel Larrosa, Eduard Jiménez, Ferran Pont i David Garrofé]

Publicat a Diari de Sabadell 04/03/2023

Els valors positius de partida amb què comptem Terrassa i Sabadell ens diuen que, conjuntament, som dues ciutats de més de 430.000 habitants (una quarta part de Barcelona), que formem el segon sistema urbà de Catalunya, i que hem arribat on som per dues històries en paral·lel, fruit de la revolució industrial. Entre ambdues hi ha una gran interrelació de mobilitat, i cadascuna és la primera destinació de mobilitat de l’altra, abans que Barcelona i que cap altre destí. Fruit de la nostra història assolim un pes institucional i de patrimoni històric d’arquitectura i medi. No som un cas únic de ciutats simètriques, ja que n’hi ha d’altres al món, com Roubaix-Tourcoing.

A la part negativa, hi pesa el fet que som dues ciutats amagades darrere polígons industrials, lluny de la visibilitat del corredor prelitoral (AP-7) i marginades institucionalment pel creixent pes de l’AMB i la manca d’una aposta real per l’ordenació regional de Catalunya. Però el nostre punt negatiu més estructural consisteix en un enorme dèficit de més de 34.000 llocs de treball entre ambdues respecte a la població ocupada resident, un pes de decadència que ens fa derivar a ciutats dormitori, després d’haver estat pioneres en la industrialització i en capitalitat. El declivi econòmic de les dues ciutats va lligat a la seva manca de percepció i funció regional, la qual cosa no seria simplement una demanda d’accessibilitat, sinó de qualitat urbana i medi. Mentrestant, altres nuclis han emergit fortament, ja que són façanes de l’AP-7 (Sant Cugat, Cerdanyola…). Hi ha també una insuficiència de comunicacions, de vincles, entre ambdues ciutats: només comptem amb la C-58, l’N-150, el ferrocarril R4 i certa comunicació nord per les carreteres de Matadepera i Castellar.

...seguir llegint

Un fort impacte en les capacitats municipals

 [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]

Publicat a Diari de Sabadell 11/02/2023

Quart article de la sèrie Sabadell, Terrassa: Davallada o canvi de rumb?

Hem vist als darrers articles com d’interrelacionats estan a grans ciutats metropolitanes els espais per activitats, la riquesa immobiliària i la localització del mercat de treball. És raonable preguntar-se si això té efectes en els recursos municipals? Doncs els té i de molt notables. Amb l’actual model de finançament municipal, en què una part notable dels ingressos provenen tant de l’IBI per a usos d’activitat com de la transferència de l’Estat per estimació de l’IAE, és totalment lògic que aquest impacte sigui molt gran. Compararem, per dades del 2021, els ingressos derivats d’aquests elements.(1)

...seguir llegint

Trenta anys de mutació de la ubicació laboral

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]

Publicat a Diari de Sabadell 04/02/2023

Tercer article de la sèrie Sabadell, Terrassa: Davallada o canvi de rumb?

A l’article anterior comparàvem les diferències de la presència del sostre construït en activitats econòmiques a Terrassa i Sabadell. Compararem ara l’evolució del mercat laboral com a expressió de la seva activitat i de la capacitat econòmica de les ciutats. La mutació de trenta anys, des del 1991, és notable, i ens indica la trajectòria de fons que vivim. (1)

La configuració laboral mostra el mateix camí que l’evolució del sostre construït, vista a articles anteriors, en una realitat de desaparició de les ciutats industrials tèxtils, i contrast amb l’evolució d’altres municipis com Barcelona, Granollers i Sant Cugat.

...seguir llegint

La riquesa urbana de les ciutats

[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]

Publicat a Diari de Sabadell 28/01/2023

Si la riquesa de les nacions és el títol d’un reconegut llibre (Adam Smith, 1776) i un concepte econòmic, podem ara comparar les riqueses de les ciutats. Partim dels valors cadastrals actuals i ho centrem en el capital immobiliari. Les dades del 2021 ens aporten el quadre següent.

Entre els valors totals i els dels edificis d’activitat (indústria, comerç i oficines) quedaria el conjunt del parc residencial, el qual constitueix la major part del capital immobiliari. En els totals respectius de Terrassa i Sabadell, amb una població que és de l’ordre d’un octau de la barcelonina, assolim uns valors en els quals la capital és més rica pràcticament en un 70% més en mitjana per habitant. Els seus 74 mil euros per habitant destaquen per damunt dels nostres 45 i 41, respectivament. Aquest fet ha de ser reconegut com un factor d’acumulació històrica i de capitalitat. Si aquest factor és de llarga onada, els valors de Sant Cugat ja són més sorprenents, per tractar-se d’una població jove que ha crescut en els darrers quaranta anys. El seu valor per habitant ens més que duplica (94, respecte a 45 i 41), i sobrepassa àmpliament Barcelona (94 respecte a 74). El punt decisiu és el nou habitatge, per nou i per més car, però també sobresurt en les activitats. Podem, doncs, constatar que l’acumulació de capital immobiliari al Sant Cugat dels darrers anys ha estat un objectiu i destí sense comparació possible amb altres llocs.

...seguir llegint

Les identitats en activitat econòmica

 [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista; i Eduard Jiménez, economista]

Publicat a Diari de Sabadell 21/01/2023

"Tant Sabadell com Terrassa no hem sabut modernitzar-nos"

Les identitats actuals de Terrassa i Sabadell són fruit de la sortida de la crisi del tèxtil dels anys setanta i de la consolidació de la inèrcia dels darrers quaranta anys, en els quals allò que érem ha passat a ser allò que som. El canvi ja assoleix prou perspectiva històrica per fer-ne un retrat i un balanç i per entendre si avui es poden efectuar viratges o reorientacions de cara al futur.

En aquest temps hem renovat profundament els nostres nuclis interiors, perquè han desaparegut les velles fàbriques tèxtils, hem crescut en barris cap a la perifèria i hem ampliat població de l’ordre d’un quart en més. És cert que els nuclis del nostre rodal ho han fet encara més, tant els nuclis petits industrials com alguns de destacats que ja llueixen capitalitat, com és el cas de Cerdanyola o de Sant Cugat.

Anem, però, a les dades actuals per veure el nostre perfil i incorporem les altres dues capitals comarcals dins la regió, Mataró i Granollers, així com les dades de la mateixa capital, Barcelona.

...seguir llegint

L’escarni a Sabadell i Terrassa

 [Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista] Publicat a Diari de Sabadell 07/01/2022

"L'AMB no pot negar radicalment al veí allò que t'has procurat per tu mateix"

Barcelona a part, a Catalunya només hi ha quatre poblacions amb més de 200.000 habitants: l’Hospitalet, Terrassa, Badalona i Sabadell, per aquest ordre. Entre 100.000 i 200.000 trobareu les altres tres capitals provincials, amb Mataró, Santa Coloma i Reus.

L’Hospitalet i Badalona s’expliquen, en bona part, per la proximitat a Barcelona, però no és el cas de Terrassa ni de Sabadell, perquè són dues ciutats de la revolució industrial, que no es deriven de ser perifèria de Barcelona, sinó per fetes a elles mateixes. Dues i no una, i cap d’elles s’explica per l’altra, sinó per ella sola. Vam competir i col·laborar i ara ja només hi ha espai per col·laborar. No hi ha cap més polaritat similar en tot Catalunya (i, a més, en un entorn de 900.000 –Vallès Occidental– o d’1,3 milions de tot el Vallès). Amagades darrere Collserola i en la divisió Llobregat-Besòs, no són simples efectes barcelonins, com alguns ens volen fer creure. Tot i que disminuïdes per la crisi tèxtil dels anys setanta, mantenim una inèrcia i una posició amb valors de futur.

...seguir llegint