SOM METROPOLITANS

1
Reconeixem el fet metropolità

1.1. L’àmbit metropolità estructurat al voltant de la ciutat de Barcelona és el territori comprès pel continu urbà que gradualment s’ha anant construint i on els seus habitants tenen unes relacions, propies d’un territori metropolità. Actualment aquest territori compren la totalitat de la comarca del Barcelonès i la pràctica totalitat de les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Oriental, i el Maresme. En altres aspectes, com la mobilitat, l'àmbit de la Regió de Barcelona encara és més gran, tal i com senyala la institució de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

1.2. Tal com preveu l’Estatut de Catalunya, és convenient que els municipis d’aquest àmbit metropolità, de forma lliure, participin dels serveis metropolitans que donin resposta a les necessitats pròpies d’un territori metropolità. L’Entitat Metropolitana ha de permetre geometries diferents per a cada un dels serveis que ofereix, de tal forma que cada municipi pugui elegir a quins serveis desitja incorporar-se.

2
No és convenient la llei de l'Àrea Metropolitana, tal i com es planteja en l'actual projecte de llei

2.1. Els límits que estableix no corresponen al territori metropolità real, i no aporta cap horitzó de futur al mateix.

2.2. Divideix les comarques, i particularment el Vallès, en una zona metropolitana i una altra “comarcal”, que inevitablement, tindrà un tractament perifèric, molt diferent en quant a planificació i inversions en el futur.

2.3. La presidència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha de correspondre sempre a la ciutat de Barcelona, com a raó de ser de la pròpia Àrea Metropolitana i per respecte i equilibri institucional entre els seus components.

2.4. Els mecanismes d'adhesió als serveis de l’AMB han de ser molt més flexibles que els previstos en el projecte de llei. Cal permetre que els municipis s’adhereixin lliurement a aquells serveis que desitgin, estructurant així un sistema de geometria flexible dins de l’AMB.

2.5. Cal constituir bé el territori metropolità respecte d'altres institucions i, per tant, no pot instaurar-se una Àrea Metropolitana sense tenir clara l’estructura veguerial i la coordinació entre els dos àmbits.

2.6. El fet bàsic de l'AMB ha de ser la coordinació, la planificació directora i estratègica i les grans inversions, que afecten a tots els seus territoris i, en segon ordre, la prestació de serveis, que ha de ser més flexible.

2.7. Una llei que afecti tant a l’estructuració territorial del país ha d'aplegar el màxim consens polític.

3
Ara cal la simplificació administrativa

3.1. La formació d’aquesta Entitat Metropolitana ha de substituir altres estructures d’administració local que existeixin. Així doncs, caldria que absorbís els Consells Comarcals. Dins, l’àmbit metropolità, la comarca, ha de seguir com a divisió territorial, estadística, etc., però no com a òrgan d’administració local.

3.2. De la mateixa manera, fóra convenient que l’Entitat Metropolitana de Barcelona coincidís amb una Vegueria Metropolitana, de tal forma que l'òrgan d’administració local entre els municipis i la Generalitat fos únicament la Vegueria Metropolitana -també dins l’àmbit metropolità de Barcelona- i que a la resta de Catalunya s'estructuressin les altres Vegueries, aconseguint-se així una considerable simplificació i economia administrativa.

3.3. Els municipis que, dins la Vegueria Metropolitana de Barcelona, no participessin dels serveis metropolitans més centrals, per no tenir-ne les seves característiques (Baix Montseny, per exemple) podrien constituir, dins la mateixa Vegueria Metropolitana, uns àmbits de serveis mancomunats que donessin una resposta més adequada a les seves necessitats. En el cas que la Vegueria Metropolitana incorporés altres comarques (Garraf, Penedès, per exemple), aquestes han de poder mantenir també, si així ho desitgen, la
seva pròpia organització de serveis intermunicipals, ja que no queden afectades pel continu urbà de les quatre comarques de l'entorn del Barcelonès.

3.4. No és convenient una dualitat Vegueria / Àrea Metropolitana de Barcelona, que generi dues Catalunyes, amb una meitat de la població en cada una, una amb una administració metropolitana i una altra veguerial. A Barcelona, l'Àrea ha de ser plenament la Vegueria Metropolitana, o aquesta l'ha d'incloure.

4
El Vallès no pot ser dividit. El Vallès és el centre de la vall interior, la clau d'una metròpoli ben construïda

4.1. El Vallès constitueix, cada vegada més, el territori industrial de la metròpoli barcelonesa. Cal mantenir-lo territorialment unit, però incorporat dins aquesta realitat metropolitana, per tal de que pugui ser receptor de la planificació i inversions en infraestructures que li son necessàries per les funcions metropolitanes que desenvolupa.

4.2. Per tal de disposar d’una metròpoli equilibrada, cal que el Vallès superi la seva condició de perifèria, com ho han de fer també altres comarques com el Baix Llobregat i el Maresme.

4.3. L'eix de la B30/AP7 és l’espinada d'una vall que és el centre productiu de Catalunya. Aquesta és l'aportació que fa el Vallès a la Catalunya i a la metròpoli del futur, això és, el seu pes demogràfic i l'especialització productiva.

Via Vallès, març 2010
(baixar document en format pdf 42kb)