Constituir el Vallès

Per Manel Cunill i Llenas
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de setembre de 2016)

En aquest procés de construcció d'una nova comunitat sociopolítica des del Llobregat fins a la Tordera serà rellevant el rol que assumeixin les diverses opcions polítiques i socials vallesanes. I, lògicament, també les forces parlamentàries que s'apleguen al Parc de la Ciutadella. Bàsicament per evitar que la resistència al canvi sigui l'actitud que mantingui l'establishment polític en aquest camí per recuperar la identitat plena i la cooperació entre ciutats i viles del Vallès.

L'incipient i larvat lideratge en pro d'una nova visió del Vallès i la col·laboració entre territoris evidencia que no serà una opció messiànica ni tampoc de les capitalitats administratives. Les capitalitats del segle passat ja han esdevingut part de la història contemporània i en l'actual context és més rellevant el que fas i no pas quants ciutadans tens censats en el teu municipi. Les curses entre ciutats per a veure qui té més població i escalar posicions en els rànquings és arcaic i estèril. Per aquests motius la prevalença de la política en relació amb l'acumulació de poder serà la clau d'aquest nou Vallès.

La realitat sociopolítica del Vallès és notablement diferent a la de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'existència i el pes del municipi de Barcelona esdevé del tot significatiu en el procés de constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a diferència del què pot passar al Vallès on no existeix una "Barcelona". L'actual AMB és l'hereva de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), una entitat supramunicipal creada l'any 1974 per administrar determinats serveis dels 26 municipis integrants. Aquesta corporació es va constituir amb una voluntat de poder polític i econòmic a semblança a d'altres existents a Europa. Una iniciativa al servei de la ciutat real, que anava més enllà dels límits administratius del municipi de Barcelona. Els anys vuitanta a aquesta corporació metropolitana s'hi afegia l'hegemonia del partit socialista que governava en la majoria dels municipis membres. La confrontació del poder territorial entre la CMB i la Generalitat de Catalunya es va saldar amb la dissolució de la corporació l'any 1987. Avui l'AMB exerceix aquest rol de prestació de serveis a 36 municipis situats en l'àrea d'influència de Barcelona ciutat.

Durant dècades l'organització territorial s'ha basat en les capitalitats comarcals com a element de lideratge de la contrada. Si no ets capital no pintes res. La lluita de capitalitats al Vallès s'ha resolt a partir de trossejar la comarca entre oriental i occidental o bé creant cocapitalitats. D'aquí vénen moltes propostes per definir més divisions de la comarca com poden ser, per exemple, la creació del baix Vallès. Aquest camí no té futur i s'allunya del necessari procés de confluència administrativa i política que tingui per objectiu aconseguir millor benestar pel conjunt de la ciutadania.

A priori, es podria imaginar que les ciutats-capitals com Terrassa, Sabadell o Granollers podrien exercir aquest lideratge, però ara el Vallès és multi capital no només administrativament sinó també en diverses disciplines socials, educatives, polítiques, ambientals, culturals o econòmiques. Per tant, la constitució de l'Àrea Metropolitana del Vallès serà a partir d'un lideratge compartit i col·laboratiu molt d'acord amb els temps que vivim. Per tant, requerirà destresa, serenitat, generositat i especialment una visió i valors compartits. Sense visió es fa difícil construir un Vallès més socioambiental i equitatiu. Fins i tot la manera de com fer-ho serà un element més de la identitat d'aquesta àrea metropolitana europea: El Vallès. @manelcunill

Sabadell, 25 de setembre de 2016