Article de Manel Cunill, ambientòleg, publicat al Diari de Sabadell el 26 de juliol de 2022.
L’estiu del 1970, el règim franquista va decretar la necessitat urgent de construir milers d’habitatges socials a les grans concentracions urbanes i, de manera especial, a Madrid i Barcelona. Aquesta allau d’actuacions es plantejava a partir de l’expropiació del sòl i la promoció entre ajuntaments i el Ministerio de la Vivienda. Centenars d’hectàrees d’espais naturals es volien transformar en ciutat i espais per a activitats productives. ACTUR (Actuacions Urbanístiques Urgents) era l’erudit acrònim d’aquesta nova onada de formigó que s’albirava. Moltes d’aquestes actuacions tenien el seu escenari al voltant de la llavors anomenada Gran Barcelona. Per exemple, el cas de l’actual Badia del Vallès va ser fruit d’aquell propòsit del franquisme d’aquarterar la població en comptes de fer una ciutat o vila digna per viure amb serveis i activitats econòmiques. Un altre exemple, en aquest cas parcialment fallit, va ser l’expropiació de 1.500 hectàrees per construir una nova ciutat a Santa Maria de Gallecs. L’oposició democràtica al règim i la crisi del petroli del 1973 va acabar amb aquella disbauxa que amenaçava el Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada