Emergència climàtica: la postveritat dels governs

Article de David Garrofé, empresari, publicat a Via Empresa el 19 de juliol de 2022

Termòmetre al carrer, indicant 36 graus de temperatura | iStock

Penso que encara fa massa fred i mentre no veiem els 50 graus a l'ombra no ens prendrem seriosament que el canvi climàtic és una realitat arreu del planeta i que la conca mediterrània és un dels territoris més amenaçats per aquest fenomen. Si recorrem a la memòria, el parlament català va declarar formalment el 14 de maig del 2019 l'emergència climàtica per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la llei de canvi climàtic. Un seguit de compromisos i bons propòsits per revertir l'increment de temperatura global, assolir pel 2030 la reducció del 45% de les emissions de CO2 i frenar l'extinció d'espècies al planeta. Uns mesos més tard, el 21 de gener del 2020, el govern espanyol feia exactament el mateix amb la mateixa pompositat declarativa per mostrar el seu “compromís ferm”, “prioritat”, “transversalitat”, “rapidesa” i “ambició” respecte a l'emergència climàtica. Poca broma, ara sí que estàvem salvats de l'apocalipsi final i podíem dormir tranquils.

...seguir llegint

Corredisses amb la B-40

Article de Manel Larrosa i Padró, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 7 de juny de 2022

El Quart Cinturó, o B-40, està totalment mort i és un èxit a celebrar. L’ha mort trenta anys de campanya en contra seva i en ella algunes persones en primera línia, cal reconèixer-ho. Però està pendent d’enterrar, amb solucions pendents entre Terrassa, Sabadell i Castellar, com hem experimentat en els quatre anys de redacció del PEMV (Pla Específic de Mobilitat del Vallès). A hores d’ara, espais com Torre Marimon, Llerona i Marata al nord de Granollers, i d’altres, ja no han de patir. I un dia caldrà escriure com David va abatre a Goliat-Ministeri amb una fona i d’una pedrada al cap. I no una, sinó tres vegades successives.

...seguir llegint

Un estat indecent

Article de Manel Larrosa i Padró, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 7 de juny de 2022.

Un estat decent es legitima en l’equitat i, a més, ho fa afegint-hi la sensibilitat d’objectivar-la de manera continuada; mentre que en un estat antic –indecent–, l’autoritat és poder i no necessita legitimar-se, simplement és.

La permanent història de l’incompliment a Catalunya de les inversions en infraestructures no són una anècdota, ni una simple insuficiència administrativa, perquè aquests són fets propis d’un estat basat en la negació de l’equitat.Un estat decent es legitima en l’equitat i, a més, ho fa afegint-hi la sensibilitat d’objectivar-la de manera continuada; mentre que en un estat antic –indecent–, l’autoritat és poder i no necessita legitimar-se, simplement és.

...seguir llegint

Un nou episodi lamentable 30 anys més tard

 Maties Serracant, 10/06/2022 Nació Digital

«L'Estat obcecat amb tirar endavant el Quart Cinturó s'ha vist abocat com a darrera opció a prometre que cedeix la titularitat per acontentar també les alcaldies del partit del 'gobierno'»

Per a les persones que encara confiem en la planificació territorial i en l'avaluació de les polítiques públiques pot arribar a ser desesperant viure de prop determinats episodis, sobretot quan s'allarguen en el temps. Podríem posar diversos exemples, però el del Quart Cinturó i les infraestructures de mobilitat al Vallès és especialment descoratjador. Seria necessari trobar el perquè de tan poca capacitat d'aconseguir un debat rigorós i una presa de decisions raonable. Culpabilitat dels agents implicats o problema estructural? Una mica de tot.

...seguir llegint

L’autovia B-40 contra la congestió?

Diari de Terrassa, 04/06/2022

Marta Ordoñez

Cinc dies després que els empresaris i els alcaldes reclamessin a peu d’obra el final del tram Viladecavalls-Olesa de la B-40, parlem de les claus de l’autovia i de quin serà el seu paper contra la saturació viaria amb la gratuïtat de l’AP-7

Per l’AP-7 hi circulen un 20% més de cotxes els darrers caps de setmana. I les retencions han crescut més d’un 3.000% a l’autopista en només dos mesos. El bon temps ens fa agafar més el cotxe per anar a segones residències i municipis de la costa. I, sumat a la gratuïtat dels peatges, la mobilitat s’ha disparat, també els dies laborables.

Amb l’aixecament de les barreres del peatge, les retencions entre setmana es disparaven de mitjana un 54,7% a la C-58 i l’AP-7 el darrer trimestre del 2021, segons dades del Servei Català de Trànsit. Aquestes dades trepitgen l’accelerador en el debat sobre la construcció de la B-40 (IV Cinturó)) i les entitats empresarials i administració local reclamen la seva posada en marxa.

...seguir llegint

Trànsit diu que l’AP-7 “ha tocat sostre” els caps de setmana

09/06/2022 - El Punt Avui

ACN - BARCELONA

 

• El director del Servei Català de Trànsit reconeix que el model de mobilitat “no dona sortida” als trajectes a zones de vacances
  
  
• Es vol posar en marxa un servei de grues per retirar els vehicles accidentats quan la de l’assegurança es retardi

El direc­tor del Ser­vei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, ha reco­ne­gut aquest dimarts a RAC1 que el model de mobi­li­tat actual “no dona sor­tida” als tra­jec­tes “de dis­persió de l’àrea metro­po­li­tana a zones de vacan­ces” i ha afir­mat que l’AP-7 “ha tocat sos­tre” els caps de set­mana, després que s’hagin regis­trat diver­ses cues durant el pont de la segona Pas­qua sobre­tot en aquesta via. Lamiel ha pun­tu­a­lit­zat que el res­pon­sa­ble de la infra­es­truc­tura és l’Estat per ser-ne el titu­lar i que el SCT pren mesu­res en la gestió del trànsit per reduir-ne la sinis­tra­li­tat i ate­nuar les cues. En aquest sen­tit, Trànsit vol posar en marxa un sis­tema de grues per reti­rar els vehi­cles acci­den­tats quan la de l’asse­gu­rança es retardi per evi­tar més con­gestió

...seguir llegint

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, ha reconegut aquest dimarts a RAC1 que el model de mobilitat actual “no dona sortida” als trajectes “de dispersió de l’àrea metropolitana a zones de vacances” i ha afirmat que l’AP-7 “ha tocat sostre” els caps de setmana, després que s’hagin registrat diverses cues durant el pont de la segona Pasqua sobretot en aquesta via. Lamiel ha puntualitzat que el responsable de la infraestructura és l’Estat per ser-ne el titular i que el SCT pren mesures en la gestió del trànsit per reduir-ne la sinistralitat i atenuar les cues. En aquest sentit, Trànsit vol posar en marxa un sistema de grues per retirar els vehicles accidentats quan la de l’assegurança es retardi per evitar més congestió.

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, ha reconegut aquest dimarts a RAC1 que el model de mobilitat actual “no dona sortida” als trajectes “de dispersió de l’àrea metropolitana a zones de vacances” i ha afirmat que l’AP-7 “ha tocat sostre” els caps de setmana, després que s’hagin registrat diverses cues durant el pont de la segona Pasqua sobretot en aquesta via. Lamiel ha puntualitzat que el responsable de la infraestructura és l’Estat per ser-ne el titular i que el SCT pren mesures en la gestió del trànsit per reduir-ne la sinistralitat i atenuar les cues. En aquest sentit, Trànsit vol posar en marxa un sistema de grues per retirar els vehicles accidentats quan la de l’assegurança es retardi per evitar més congestió.

Ara és l'hora d'aplanar Collserola. La gran barrera mental de Barcelona

Article de David Garrofé, empresari, publicat a Via Empresa el 24 de març de 2022

Deu oportunitats importants i una revolució per a la capital catalana

La Torre de Collserola | iStock

L'alcalde Pasqual Maragall deia a finals dels 90 que el Parc de Collserola era el Hyde Park de Barcelona, fent entendre que Barcelona no acabava a aquest parc sinó que era la frontissa entre dos espais que conformaven una realitat única. Maragall tenia una visió avançada del concepte metropolità i va fer passos importants en aquesta direcció per relligar el territori; tenia clar que més enllà de Collserola hi havia vida intel·ligent i formava part d'un tot més gran que la ciutat d'1,6 milions d'habitants. Barcelona s'havia de repensar en clau de 5 milions d'habitants. Com és que 30 anys més tard hem avançat tant poc en desenvolupar-ho? Probablement per manca d'una visió compartida per part de les entitats econòmiques i socials barcelonines, del seu Ajuntament i d'alguns municipis vallesans que els costa concretar i consensuar el nou i imprescindible model metropolità del segle XXI. Tant a prop i tant lluny alhora.

...seguir llegint