dijous, 3 de novembre del 2011

BAIXA INVERSIÓ, MÉS TRENS i MÉS A PROP


Per poder optimitzar i fer més eficient la xarxa de metro del Vallès, s’han d’habilitar quatre intercanviadors a la línia el Papiol - Mollet.
Només així, la línia R8 entre el Papiol i Mollet podrà desenvolupar la funció de línia orbital dins del conjunt de la xarxa metropolitana.

- Primer cal construir les estacions d’enllaç de l’Hospital General i de Riu Sec, cosa que permetrà als viatgers de Terrassa, Sabadell i rodalies poder anar en tren a un ampli sector de poblacions entre Martorell i Granollers sense haver d’entrar a Barcelona.
- L’any 2012, quan l’alta velocitat entri en servei, els dos intercanviadors podran acollir trens regionals que comuniquin el Vallès amb Lleida, Tarragona i Girona.

Moltes línies i molt poques interconnexions: un dèficit històric
La regió metropolitana de Barcelona presenta una característica singular: la seva estructuració entorn d’una xarxa o conjunt de ciutats. A banda de la ciutat central, dins del territori metropolità és possible identificar un nombrós conjunt de ciutats amb una història i identitats diferenciades que actuen alhora com a centres dels seus propis sistemes urbans.
En aquesta xarxa de ciutats, el transport públic ha de jugar un paper clau a l’hora de garantir la connexió entre els diferents municipis. A la ciutat de Barcelona, la xarxa de transport públic s’ha anat desenvolupant i actualment compleix força bé aquesta funció, però a mesura que ens allunyem del centre el paper d’aquesta xarxa es debilita i deixa de ser una alternativa consistent al vehicle privat. Malgrat la important població actual del Vallès, 1.300.000 habitants, la xarxa ferroviària segueix sent bàsicament la que ja existia abans de la Guerra Civil.
Aquesta xarxa ferroviària del Vallès, malgrat disposar d’una nombre significatiu de línies, al pertànyer històricament a administracions diferents, ha funcionat de manera aïllada restant potencialitat i eficiència al conjunt de la xarxa. 
Actualment, a la part nord del Vallès, les obres de prolongació de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat a Terrassa i Sabadell van encaminades a capgirar aquesta situació. Al sud, la línia R8 el Papiol - Mollet construïda inicialment pel transport de mercaderies, s’ha
incorporat els últims anys a la xarxa de Rodalies. Ara bé, aquesta línia, de caràcter orbital que es creua amb la resta de línies del Vallès, deixa al marge els usuaris de la major part de ciutats vallesanes, els quals segueixen havent de continuar passant per Barcelona per anar a municipis molt propers. Això es deu al fet que aquestes línies no disposen d'intercanviadors en els punts d’intersecció pel trànsit de viatgers. Es notòria la manca de connexió eficient entre les mateixes capitals comarcals: Terrassa, Sabadell i Granollers.
La solució és relativament fàcil
Amb les infraestructures ja existents, és relativament fàcil donar un tomb històric a aquesta situació. Cal construir quatre intercanviadors a la línia R8: Hospital General ( a la intersecció S1/R8), Volpalleres (intersecció S2/R8), Riu Sec (intersecció R4/R8 -prop del Baricentro) i Riera de Caldes (Santa Perpètua de la Mogoda, a la intersecció R3/R8).
En la conjuntura actual i pensant en l’entrada en servei de la línia d’alta velocitat fins a la frontera, la construcció d’aquests intercanviadors esdevé un element clau en l’articulació de la xarxa ferroviària del Vallès. La seva construcció ha estat llargament reivindicada per Ajuntaments i per diverses entitats i actualment és clara la determinació de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, malgrat no ser responsable de la major part de les inversions necessàries. Però la realitat és que a data d’avui no s’ha fet cap avenç significatiu. 
Des de Via Vallès proposem fer un pas endavant i reivindiquem la construcció urgent de com a mínim dos intercanviadors: un a l’estació de l’Hospital General (S1/R8), en l’àmbit del sistema urbà de Terrassa (Terrassa-Rubí-Sant Cugat); i l’altre al Riu Sec –prop del Baricentro-, en l’àmbit del sistema urbà de Sabadell (Sabadell-Barberà del Vallès-Badia del Vallès-Cerdanyola) amb extensió cap al Bages.
Pensant en la circulació dels trens de mitja velocitat o regionals (Lleida-Tarragona-Sistema Terrassa-Sistema Sabadell-Girona) l’opció de reproduir, al bypass del Vallès, l’esquema de doble estació (Sants-Sagrera) de Barcelona és del tot raonable si tenim present que la població de cadascun dels sistemes urbans esmentats supera de llarg els 300.000 habitants.
Intercanviador de l’Hospital General (S1/R8)
Aquest intercanviador s'ha de construir al costat est de la B-30, allà on les vies dels FGC i d’ADIF es creuen, a tocar de l’estació de l’Hospital General. Per això és necessari construir, annex a aquesta estació, la mínima infraestructura que permeti l’intercanvi dels viatgers sobre la línia el Papiol - Mollet. La infraestructura necessària són les andanes, vestíbul i accessos (escales i ascensors), el pas elevat per sobre les vies i un aparcament. Es tracta d’una inversió econòmica modesta, prevista al “Plan de Cercanías de Barcelona 2008- 2015”.
Amb aquesta configuració quedaria en desús l’actual estació de Rubí-ADIF situada a ponent de l’AP7 atès que no té cap sentit mantenir dues estacions tan properes. En qualsevol cas la connexió dels viatgers de Rubí seguiria estant assegurada. 
  • Inversió estimada: 4,5 milions d’euros 
  • Administració actuant: 
Intercanviador de Riu Sec (R4/R8)
Aquest segon intercanviador s’ha de construir a la intersecció de les línies d’ADIF el Papiol - Mollet i Manresa - Barcelona, dins d’un bucle de l’enllaç de la B-30 amb la C-58, entre Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès. A diferència de l’anterior intercanviador, aquí no hi ha cap estació construïda i és per això que tota l’obra seria de nova planta. L’enllaç viari entre la B-30, l’autopista C-58, la carretera N-150 i els accessos al Centre Comercial Baricentro conformen un nus d’una gran complexitat millorable des del punt de vista funcional que requereix d'una inversió important, la qual difícilment es pot afrontar en la conjuntura econòmica actual. La proposta de Via Vallès preveu la implantació de l’estació en el punt de creuament de les vies, el manteniment a mig termini del nus viari en les condicions actuals i la prolongació des de Barberà del Vallès del passeig Dr. Moragas per sobre de la B-30, cosa que haurà de permetre l'accés dels vehicles i dels vianants a l’intercanviador. També caldrà disposar d’una àgil connexió amb bus fins al centre comercial de Baricentro, o alternativament posar en funcionament l’estació subterrània ja construïda i mai utilitzada que existeix dins del recinte de Baricentro.
La construcció d’aquesta estació d’enllaç també està prevista al “Plan de Cercanías de Barcelona 2008-2015”
  • Inversió estimada: 10,5 milions d’euros
  • Administració actuant: Ministeri de Foment (ADIF)
Inversions eficients en temps de crisi
En la conjuntura actual de manca de recursos públics, cal que les administracions prioritzin aquelles actuacions que tenen un cost econòmic baix i un ràpid retorn social, econòmic i mediambiental. La posta en marxa de la línia R8 Granollers-Martorell ha estat un pas significatiu, però ara cal dotar aquesta línia transversal de les connexions que permetin treure’n tota la seva rendibilitat. Aquesta és una actuació que, a més de millorar significativament la xarxa ferroviària donant servei a la regió metropolitana del Vallès, contribuiria a reduir la congestió del trànsit de la B-30.
Cal que les Administracions responsables, Ministerio de Fomento –en primer lloc- i la Generalitat, s’esforcin en fer avançar un projecte que requereix una molt baixa inversió i que tindria una rendibilitat socio-econòmica i medioambiental tan important. En pocs llocs de la geografia estatal trobaríem un exemple tan clar d’una ratio cost-rendibilitat tan favorable.



 Alguns exemples de millora de l’eficiència en recorreguts típics

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada