Article de Joan Saborido a Diari de la Creu Alta (maig 2015)

El Vallès vist des de la Creu Alta

 

Fa dies que hi ha un tema que està agafant una forta volada: el futur territorial del Vallès. I el tema ens toca de ple, doncs Sabadell i la Creu Alta estan situats al bell mig d’aquest territori i hauríem de tenir molt a dir i que aportar a aquest debat.

El Vallès no és una comarca “normal”. Ho és des del punt de vista geogràfic, doncs l’espai està clarament delimitat per les dues serralades –Litoral i Prelitoral-, la Tordera i el Llobregat, amb el Besòs al mig recollint aigües de riuets i rieres, entre ells el Ripoll.

Però el nostre estimat Pau Vila ens el va dividir en dos, perquè ell també considerava elements socioeconòmics, tal com eren els punts de mercat on s’hi podia anar i tornar en carro en una sola jornada. Per això Caldes va quedar al mig, doncs els era igual venir a Sabadell o anar a Granollers.

Però el món, i el Vallès, han canviat, i molt, des que Pau Vila va establir els seus criteris.

I al Vallès ja no hi ha carros i els mercats han quedat àmpliament superats. Avui tenim unes fotos de satèl.lit que ens segueixen mostrant clarament aquella comarca natural de sempre, sense solució de continuïtat entre l’Occidental i l’Oriental; i sobre tot ens mostren uns grans nuclis urbans i industrials. Alguns d’antics: Terrassa, Sabadell i Granollers, i d’altres de nous i també molt importants: Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Barberà, Mollet, Parets, Sant Celoni. I si mirem la foto nocturna, veiem llum per tot arreu, doncs bona part d’aquest espai te una estructura clarament metropolitana, al voltant de la gran Barcelona, i uns eixos que el vertebren: la B30 i la C58. I nosaltres, creualtencs i sabadellencs al bell mig d’aquest entrellat.

Tot això fa que el Vallès no sigui una comarca “clàssica”, com ho son tantes altres, amb un sol nucli principal que l’impulsa i concentra serveis; sino que és un espai territorial molt més complex. I a més és la frontissa entre la Barcelona oberta al món i la Catalunya interior, és també la fàbrica d’aquest gran aparador barceloní. És –i sovint ho oblidem- el cluster industrial multisectorial més important del sud d’Europa. I a més és un lloc que conserva una qualitat medioambiental que fa que la gent el valori molt i hi vulgui viure.

I aquest espai, tan dinàmic, tan important per a tot el país, te moltes veus, moltes opinions, moltes propostes ... però ningú que les unifiqui, que les defensi amb criteri i autoritat davant les instancies
superiors que, en definitiva son les que organitzen el territori i ordenen les inversions en infraestructures i decideixen polítiques.

Un territori de característiques metropolitanes no pot estar governat només per entitats municipals, perquè a aquestes, lògicament, se’ls fa molt difícil pensar i desenvolupar polítiques que vagin més enllà dels seus límits locals. I així doncs ens trobem amb un Vallès sense interlocutor únic a la Generalitat, als ministeris, a Europa. Sino tot el contrari: molts interlocutors menors i moltes opinions divergents. El resultat: una molt deficient resposta de les administracions pel que fa el nostre Vallès: “quan us poseu d’acord, torneu”. I mentrestant les inversions es destinen a d’altres indrets que tenen les idees més clares.

Ara estem en uns moments de canvis importants a les administracions locals i per tant és l’hora de fer nous plantejaments, adaptats al món d’avui i de demà, d’alta volada, generosos, pràctics, eficients. És l’hora de repensar el nostre territori i si ho veiem clar, de dotar-lo d’aquest Ens supramunicipal de governança –una Area Metropolitana vallesana, si voleu- que permeti ordenar el territori i els seus serveis, que sigui un interlocutor de pes davant les administracions superiors.

I com deia més amunt, Sabadell -i la Creu Alta, a cavall històric entre Terrassa i Sabadell-, ens ha tocat una posició central en aquest territori, i per tant, no tan sols hi tenim molt a dir, sino que podem influir-hi molt i, si som generosos i imaginatius, en podem treure molts avantatges.

He parlat de les administracions públiques, però cal també estendre la reflexió a altres ambits: l’educació, la sanitat, les organitzacions empresarials, el transport, el medi ambient, els serveis públics en general.

Cal també pensar en Barcelona, en aquesta Barcelona que triomfa al món, que tenim a tocar i que massa sovint sembla com si la volguéssim ignorar. Ella també ens ignora massa. Sembla que quan mira per sobre de Collserola vegi directament el Montseny o el Pirineu, sense adonar-se del Vallès que te als peus. Potser això és el que l’ha portat a establir la B30 com a frontera d’aquesta Area Metropolitana de Barcelona que no reflecteix de cap manera la realitat territorial actual, i que ens ha dividit el Vallès en dos. Cal reivindicar el valor de la B30 com a eix vertebrador i no com a límit, com a la nova Diagonal del segle XXI. La contribució vallesana a aquesta Barcelona d’èxit és massa important com per oblidar-la o menystenir-la.

Aquesta generositat de la que parlava, aquesta alçada de mires, ens beneficiarà a tots, als vallesans i al país sencer.

Joan Saborido, economista.