Per Manel Larrosa, arquitecte.
Publicat al diari Avui, dimecres 21 de desembre de 2016.
llegir l'article
dimarts, 10 de gener del 2017
dijous, 29 de desembre del 2016
Sant Julià, parc natural!
Article de Manel Cunill i Llenas, ambientòleg
(Publicat al Diari de Sabadell, dilluns 26 de desembre de 2016)
Malauradament al llarg de les darreres dècades s’ha fiat tot als beneficis que prometien els deixebles de les ordres del formigó. Fins i tot, s’ha arribat al punt d’instaurar la cultura d’un dèficit innat d’infraestructures. No fa gaires anys, els apòstols de la cultura del no a la natura varen inocular a la societat que qualsevol projecte era necessari i irrenunciable. Per aquest motiu, calia endeutar-se indiscutiblement per les properes dècades. Quina herència!
La caiguda de les radials de Madrid o el fracàs dels peatges a l’obra del Conseller Nadal són la punta de l’iceberg d’una política pública dissenyada per fomentar l’activitat constructora i financera. Una aliança que ha llegat una amarga hipoteca que caldrà saldar en aquest trànsit cap a una societat post-industrial. En aquest context, segurament ara es valorarà més l’existència d’una societat amb esperit crític i amb vocació de servei públic capaç de temperar o evitar els instints testosterònics per devorar la natura.
La ronda oest de Sabadell és un clar exemple d’aquesta aposta de l’era del formigó. Un rellamp d’autovia amb l’excusa de construir una ronda urbana. Per sort, s’ha aturat davant de la carretera a Matadepera. La resta de Scalextric d’autopistes previstes, de moment, fan la becaina a la seu del Departament del Conseller Rull. Evitar que s’ensivelli la ronda oest amb el projecte del quart cinturó i convertir la carretera de Matadepera en autovia és una prioritat de ciutat i un objectiu de país per no malmetre el futur ambiental de les ciutats. No fos cas que d’aquí unes dècades haguéssim d’enderrocar aquestes muralles d’asfalt per deixar entrar la natura a les nostres viles. Avui el primer objectiu seria aturar els propòsits de certs sectors residuals, però poderosos, de dibuixar i construir el quart cinturó. Un segon propòsit hauria d’implicar reconstruir la ronda oest a una escala més cívica i apostar per la proposta de la Plataforma Sant Julià de convertir l’actual carretera a Matadepera en una via cívica per a persones i bicicletes. Aquesta darrera iniciativa comportaria reconduir el pas dels cotxes per una nova via en paral·lel a la del ferrocarril i enllaçar amb Matadepera des de ponent del camp de golf de Torrebonica.
Ara bé, també cal anar més lluny en aquest anhel de reconèixer el patrimoni natural dels espais naturals de Sabadell. I, per fer-ho, una bona opció seria incloure els espais naturals situats al nord de la C-58 i A-7 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. No es tracta de comparar els valors d’un indret o un altre del parc, sinó de reconèixer la seva funció ambiental i social. El fet que el bosc de Can Deu sigui forest protectora, l’existència d’una àrea de lleure a Sant Julià i l’activitat agrària són exemples d’aquesta diversitat de valors i usos que cal preservar. La incorporació de Sabadell al parc de Sant Llorenç i llurs espais naturals de terra baixa, característics de la plana del Vallès, li donaria més coherència i sentit a les polítiques de conservació de la natura. Ara que són dies de fer balanç i nous propòsits, potser que hi afegim que el parc natural entri a casa nostra. @manelcunill
Sabadell, 26 de desembre de 2016
(Publicat al Diari de Sabadell, dilluns 26 de desembre de 2016)
Nord enllà de l’epicentre de la Plaça de Sant Roc, i a les portes d’abandonar el municipi-frontera, és on es visualitza el potencial de l’espai amb més futur de la ciutat. La reivindicació d’un Parc del Nord digne i sense passius ambientals o bé el projecte de la Plataforma Sant Julià ho posen de manifest. Val a dir que l’existència d’una comunitat que reivindica els seus parcs urbans i els seus espais naturals és sinònim de vigor i de visió ambiental per gaudir de més benestar. I és que una ciutat sense natura a prop per gaudir dels seus serveis i respectar-la té un futur magre.
Malauradament al llarg de les darreres dècades s’ha fiat tot als beneficis que prometien els deixebles de les ordres del formigó. Fins i tot, s’ha arribat al punt d’instaurar la cultura d’un dèficit innat d’infraestructures. No fa gaires anys, els apòstols de la cultura del no a la natura varen inocular a la societat que qualsevol projecte era necessari i irrenunciable. Per aquest motiu, calia endeutar-se indiscutiblement per les properes dècades. Quina herència!
La caiguda de les radials de Madrid o el fracàs dels peatges a l’obra del Conseller Nadal són la punta de l’iceberg d’una política pública dissenyada per fomentar l’activitat constructora i financera. Una aliança que ha llegat una amarga hipoteca que caldrà saldar en aquest trànsit cap a una societat post-industrial. En aquest context, segurament ara es valorarà més l’existència d’una societat amb esperit crític i amb vocació de servei públic capaç de temperar o evitar els instints testosterònics per devorar la natura.
La ronda oest de Sabadell és un clar exemple d’aquesta aposta de l’era del formigó. Un rellamp d’autovia amb l’excusa de construir una ronda urbana. Per sort, s’ha aturat davant de la carretera a Matadepera. La resta de Scalextric d’autopistes previstes, de moment, fan la becaina a la seu del Departament del Conseller Rull. Evitar que s’ensivelli la ronda oest amb el projecte del quart cinturó i convertir la carretera de Matadepera en autovia és una prioritat de ciutat i un objectiu de país per no malmetre el futur ambiental de les ciutats. No fos cas que d’aquí unes dècades haguéssim d’enderrocar aquestes muralles d’asfalt per deixar entrar la natura a les nostres viles. Avui el primer objectiu seria aturar els propòsits de certs sectors residuals, però poderosos, de dibuixar i construir el quart cinturó. Un segon propòsit hauria d’implicar reconstruir la ronda oest a una escala més cívica i apostar per la proposta de la Plataforma Sant Julià de convertir l’actual carretera a Matadepera en una via cívica per a persones i bicicletes. Aquesta darrera iniciativa comportaria reconduir el pas dels cotxes per una nova via en paral·lel a la del ferrocarril i enllaçar amb Matadepera des de ponent del camp de golf de Torrebonica.
Ara bé, també cal anar més lluny en aquest anhel de reconèixer el patrimoni natural dels espais naturals de Sabadell. I, per fer-ho, una bona opció seria incloure els espais naturals situats al nord de la C-58 i A-7 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. No es tracta de comparar els valors d’un indret o un altre del parc, sinó de reconèixer la seva funció ambiental i social. El fet que el bosc de Can Deu sigui forest protectora, l’existència d’una àrea de lleure a Sant Julià i l’activitat agrària són exemples d’aquesta diversitat de valors i usos que cal preservar. La incorporació de Sabadell al parc de Sant Llorenç i llurs espais naturals de terra baixa, característics de la plana del Vallès, li donaria més coherència i sentit a les polítiques de conservació de la natura. Ara que són dies de fer balanç i nous propòsits, potser que hi afegim que el parc natural entri a casa nostra. @manelcunill
Sabadell, 26 de desembre de 2016
dissabte, 12 de novembre del 2016
diumenge, 6 de novembre del 2016
CORK, la capital del desenvolupament rural
escrit per Ricard Estrada i Arimon
La ciutat de Cork, Irlanda, ha estat, els passats dies 5 i 6 de setembre, la seu de la Conferència Europea sobre el Desenvolupament Rural. Aquesta ciutat ha acollit per segona vegada aquest tipus de reunió. La primera va ser a l’any 2001, quan ja s’havia engegat la reforma de la Política Agrària de la Unió Europea (PAC). Llavors la reunió va finir amb una Declaració que portà per títol: “Per un paisatge rural viu”.
Després de vint anys, els responsables del desenvolupament rural i dels estats membres de la UE i de la Comissió s’han tornat a reunir per a valorar la feina feta fins ara i rellançar el compromís europeu amb el sector rural.
dissabte, 8 d’octubre del 2016
dilluns, 3 d’octubre del 2016
Constituir el Vallès
Per Manel Cunill i Llenas
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de setembre de 2016)
En aquest procés de construcció d'una nova comunitat sociopolítica des del Llobregat fins a la Tordera serà rellevant el rol que assumeixin les diverses opcions polítiques i socials vallesanes. I, lògicament, també les forces parlamentàries que s'apleguen al Parc de la Ciutadella. Bàsicament per evitar que la resistència al canvi sigui l'actitud que mantingui l'establishment polític en aquest camí per recuperar la identitat plena i la cooperació entre ciutats i viles del Vallès.
L'incipient i larvat lideratge en pro d'una nova visió del Vallès i la col·laboració entre territoris evidencia que no serà una opció messiànica ni tampoc de les capitalitats administratives. Les capitalitats del segle passat ja han esdevingut part de la història contemporània i en l'actual context és més rellevant el que fas i no pas quants ciutadans tens censats en el teu municipi. Les curses entre ciutats per a veure qui té més població i escalar posicions en els rànquings és arcaic i estèril. Per aquests motius la prevalença de la política en relació amb l'acumulació de poder serà la clau d'aquest nou Vallès.
La realitat sociopolítica del Vallès és notablement diferent a la de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'existència i el pes del municipi de Barcelona esdevé del tot significatiu en el procés de constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a diferència del què pot passar al Vallès on no existeix una "Barcelona". L'actual AMB és l'hereva de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), una entitat supramunicipal creada l'any 1974 per administrar determinats serveis dels 26 municipis integrants. Aquesta corporació es va constituir amb una voluntat de poder polític i econòmic a semblança a d'altres existents a Europa. Una iniciativa al servei de la ciutat real, que anava més enllà dels límits administratius del municipi de Barcelona. Els anys vuitanta a aquesta corporació metropolitana s'hi afegia l'hegemonia del partit socialista que governava en la majoria dels municipis membres. La confrontació del poder territorial entre la CMB i la Generalitat de Catalunya es va saldar amb la dissolució de la corporació l'any 1987. Avui l'AMB exerceix aquest rol de prestació de serveis a 36 municipis situats en l'àrea d'influència de Barcelona ciutat.
Durant dècades l'organització territorial s'ha basat en les capitalitats comarcals com a element de lideratge de la contrada. Si no ets capital no pintes res. La lluita de capitalitats al Vallès s'ha resolt a partir de trossejar la comarca entre oriental i occidental o bé creant cocapitalitats. D'aquí vénen moltes propostes per definir més divisions de la comarca com poden ser, per exemple, la creació del baix Vallès. Aquest camí no té futur i s'allunya del necessari procés de confluència administrativa i política que tingui per objectiu aconseguir millor benestar pel conjunt de la ciutadania.
A priori, es podria imaginar que les ciutats-capitals com Terrassa, Sabadell o Granollers podrien exercir aquest lideratge, però ara el Vallès és multi capital no només administrativament sinó també en diverses disciplines socials, educatives, polítiques, ambientals, culturals o econòmiques. Per tant, la constitució de l'Àrea Metropolitana del Vallès serà a partir d'un lideratge compartit i col·laboratiu molt d'acord amb els temps que vivim. Per tant, requerirà destresa, serenitat, generositat i especialment una visió i valors compartits. Sense visió es fa difícil construir un Vallès més socioambiental i equitatiu. Fins i tot la manera de com fer-ho serà un element més de la identitat d'aquesta àrea metropolitana europea: El Vallès. @manelcunill
Sabadell, 25 de setembre de 2016
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de setembre de 2016)
En aquest procés de construcció d'una nova comunitat sociopolítica des del Llobregat fins a la Tordera serà rellevant el rol que assumeixin les diverses opcions polítiques i socials vallesanes. I, lògicament, també les forces parlamentàries que s'apleguen al Parc de la Ciutadella. Bàsicament per evitar que la resistència al canvi sigui l'actitud que mantingui l'establishment polític en aquest camí per recuperar la identitat plena i la cooperació entre ciutats i viles del Vallès.
L'incipient i larvat lideratge en pro d'una nova visió del Vallès i la col·laboració entre territoris evidencia que no serà una opció messiànica ni tampoc de les capitalitats administratives. Les capitalitats del segle passat ja han esdevingut part de la història contemporània i en l'actual context és més rellevant el que fas i no pas quants ciutadans tens censats en el teu municipi. Les curses entre ciutats per a veure qui té més població i escalar posicions en els rànquings és arcaic i estèril. Per aquests motius la prevalença de la política en relació amb l'acumulació de poder serà la clau d'aquest nou Vallès.
La realitat sociopolítica del Vallès és notablement diferent a la de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'existència i el pes del municipi de Barcelona esdevé del tot significatiu en el procés de constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a diferència del què pot passar al Vallès on no existeix una "Barcelona". L'actual AMB és l'hereva de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), una entitat supramunicipal creada l'any 1974 per administrar determinats serveis dels 26 municipis integrants. Aquesta corporació es va constituir amb una voluntat de poder polític i econòmic a semblança a d'altres existents a Europa. Una iniciativa al servei de la ciutat real, que anava més enllà dels límits administratius del municipi de Barcelona. Els anys vuitanta a aquesta corporació metropolitana s'hi afegia l'hegemonia del partit socialista que governava en la majoria dels municipis membres. La confrontació del poder territorial entre la CMB i la Generalitat de Catalunya es va saldar amb la dissolució de la corporació l'any 1987. Avui l'AMB exerceix aquest rol de prestació de serveis a 36 municipis situats en l'àrea d'influència de Barcelona ciutat.
Durant dècades l'organització territorial s'ha basat en les capitalitats comarcals com a element de lideratge de la contrada. Si no ets capital no pintes res. La lluita de capitalitats al Vallès s'ha resolt a partir de trossejar la comarca entre oriental i occidental o bé creant cocapitalitats. D'aquí vénen moltes propostes per definir més divisions de la comarca com poden ser, per exemple, la creació del baix Vallès. Aquest camí no té futur i s'allunya del necessari procés de confluència administrativa i política que tingui per objectiu aconseguir millor benestar pel conjunt de la ciutadania.
A priori, es podria imaginar que les ciutats-capitals com Terrassa, Sabadell o Granollers podrien exercir aquest lideratge, però ara el Vallès és multi capital no només administrativament sinó també en diverses disciplines socials, educatives, polítiques, ambientals, culturals o econòmiques. Per tant, la constitució de l'Àrea Metropolitana del Vallès serà a partir d'un lideratge compartit i col·laboratiu molt d'acord amb els temps que vivim. Per tant, requerirà destresa, serenitat, generositat i especialment una visió i valors compartits. Sense visió es fa difícil construir un Vallès més socioambiental i equitatiu. Fins i tot la manera de com fer-ho serà un element més de la identitat d'aquesta àrea metropolitana europea: El Vallès. @manelcunill
Sabadell, 25 de setembre de 2016
divendres, 30 de setembre del 2016
Colau: Alcaldessa metropolitana?
Article de Josep Alberich, president de Via Vallès, al diari Ara, (dijous 29 de setembre de 2016)
llegir l'article
llegir l'article
Subscriure's a:
Missatges (Atom)