dissabte, 17 de setembre de 2022

Pa, Circ i... RENFE

Article de Manel Larrosa i Padró, portaveu de femVallès, publicat al Punt Avui el 17 de setembre de 2022.

La taula següent posa de manifest que la decisió política de fer gratuïts en tot el conjunt espanyol els serveis de Rodalies i Mitjana Distància de RENFE suposarà que la meitat de les subvencions aniran a Madrid. Cap sorpresa, però valen comentaris i explicacions.

Milions d’usuaris de Rodalies i Mitjana Distància de RENFE, any 2019.

Font: “Observatorio del Ferrocarril en España, informe 2019”. Les dades de MD són suma de les destinacions de les 30 ciutats més destacades i en poden deixar de banda algunes de menors dins les grans CCAA de la taula. A Galicia tots els serveis són de MD, mentre que al País Basc no consten dades de MD entre les 30 majors destinacions. Font INE per a les dades de població per CCAA. Elaboració pròpia. Fem servir dades 2019 com a valors previs a pandèmia.

És conegut que les Rodalies més grans pertanyen a Madrid, mentre que en els serveis de Mitjana Distància hi sobresurt Catalunya. I per això, Catalunya tampoc surt malparada del repartiment perquè, en conjunt, absorbiríem més d’una quarta part de la subvenció.

Si es tracta d’una política energètica o de mobilitat, o d’ambdues combinades, fa de mal veure que calgui una concentració puntal tan gran de recursos. Perquè la realitat és que els problemes de mobilitat i de la despesa energètica es reparteixen molt extensament arreu. De fet, acostumen a fer més quilòmetres els residents als espais menys densos que els de les metròpolis. En contraposició, i a la recerca d’un argument, podíem veure-ho com una política de rendes, en el significat que són els residents de les grans concentracions metropolitanes els que paguen més el sobre cost de l’energia en els seus desplaçaments perquè ja de partida absorbeixen costos de vida majors. Aquest seria un enfocament més justificat, però per a ser correcte podria haver-se aplicat a tots els desplaçaments siguin urbans com interurbans, en ferrocarril, metro i en bus i no solament a aquelles persones que fan servir les Rodalies i la Mitjana Distància. En el cas present, allò clar és que s’ha volgut posar de manifest que la gratuïtat és un regal del govern central.

Des de fa anys, com a resultat de la transferència de Rodalies a la Generalitat, les aportacions de l’estat haurien d’anar directament a la Generalitat i aquesta redistribuir-les als operadors, un ells RENFE. La situació present trenca novament allò previst per l’Estatut i deixa al setè cel la transferència dels recursos de l’estat, tot desvirtuant allò aprovat i consolidant un centralisme de menyspreu. I més, la decisió desvirtua i trenca la unificació tarifaria del conjunt del transport públic metropolità.

Per tot aquest despropòsit i ineficiència, ens podem preguntar quina raó sustenta tot plegat, i només se’ns en acut una: el govern central vol fer-se directament present a dos llocs concrets i davant un gruix concret de població, que són potencialment els electors del PSOE-PSC, això és la classe obrera metropolitana. I ho vol fer directament, perquè es vegi qui és qui aporta els diners. El PSOE se la juga electoralment, en bona mesura, a Madrid i Catalunya i a aquest dos llocs vol fer un gest concentrat, que no pot fer, per exemple, a Andalusia, València, o Astúries amb una diana semblant, però déu n’hi do del que amb un sol gest efectua. El cop deixa sense marges a governs regionals i municipals, que suporten un gruix major de transport públic (bus, metro i ferrocarrils autonòmics -com FGC-) sense uns recursos comparables amb els del govern central i aquests governs estan en altres mans polítiques.

Hom es pot imaginar fàcilment els assessors polítics de la Moncloa amb una taula com del principi i salivant d’estrategues. Pura lluita política de partit que trenca la cooperació lleial entre administracions i és que, segons la Constitució, “l’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, des­centralització, desconcentració i coordinació (art 103 CE, subratllat nostre). I és que amb la gratuïtat de RENFE fallen de cop i simultàniament aquests cinc principis.

I, no obstant, el moment demanaria polítiques energètiques, de mobilitat i de rendes amb major rigor i sentit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada