dissabte, 8 d’octubre del 2016
dilluns, 3 d’octubre del 2016
Constituir el Vallès
Per Manel Cunill i Llenas
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de setembre de 2016)
En aquest procés de construcció d'una nova comunitat sociopolítica des del Llobregat fins a la Tordera serà rellevant el rol que assumeixin les diverses opcions polítiques i socials vallesanes. I, lògicament, també les forces parlamentàries que s'apleguen al Parc de la Ciutadella. Bàsicament per evitar que la resistència al canvi sigui l'actitud que mantingui l'establishment polític en aquest camí per recuperar la identitat plena i la cooperació entre ciutats i viles del Vallès.
L'incipient i larvat lideratge en pro d'una nova visió del Vallès i la col·laboració entre territoris evidencia que no serà una opció messiànica ni tampoc de les capitalitats administratives. Les capitalitats del segle passat ja han esdevingut part de la història contemporània i en l'actual context és més rellevant el que fas i no pas quants ciutadans tens censats en el teu municipi. Les curses entre ciutats per a veure qui té més població i escalar posicions en els rànquings és arcaic i estèril. Per aquests motius la prevalença de la política en relació amb l'acumulació de poder serà la clau d'aquest nou Vallès.
La realitat sociopolítica del Vallès és notablement diferent a la de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'existència i el pes del municipi de Barcelona esdevé del tot significatiu en el procés de constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a diferència del què pot passar al Vallès on no existeix una "Barcelona". L'actual AMB és l'hereva de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), una entitat supramunicipal creada l'any 1974 per administrar determinats serveis dels 26 municipis integrants. Aquesta corporació es va constituir amb una voluntat de poder polític i econòmic a semblança a d'altres existents a Europa. Una iniciativa al servei de la ciutat real, que anava més enllà dels límits administratius del municipi de Barcelona. Els anys vuitanta a aquesta corporació metropolitana s'hi afegia l'hegemonia del partit socialista que governava en la majoria dels municipis membres. La confrontació del poder territorial entre la CMB i la Generalitat de Catalunya es va saldar amb la dissolució de la corporació l'any 1987. Avui l'AMB exerceix aquest rol de prestació de serveis a 36 municipis situats en l'àrea d'influència de Barcelona ciutat.
Durant dècades l'organització territorial s'ha basat en les capitalitats comarcals com a element de lideratge de la contrada. Si no ets capital no pintes res. La lluita de capitalitats al Vallès s'ha resolt a partir de trossejar la comarca entre oriental i occidental o bé creant cocapitalitats. D'aquí vénen moltes propostes per definir més divisions de la comarca com poden ser, per exemple, la creació del baix Vallès. Aquest camí no té futur i s'allunya del necessari procés de confluència administrativa i política que tingui per objectiu aconseguir millor benestar pel conjunt de la ciutadania.
A priori, es podria imaginar que les ciutats-capitals com Terrassa, Sabadell o Granollers podrien exercir aquest lideratge, però ara el Vallès és multi capital no només administrativament sinó també en diverses disciplines socials, educatives, polítiques, ambientals, culturals o econòmiques. Per tant, la constitució de l'Àrea Metropolitana del Vallès serà a partir d'un lideratge compartit i col·laboratiu molt d'acord amb els temps que vivim. Per tant, requerirà destresa, serenitat, generositat i especialment una visió i valors compartits. Sense visió es fa difícil construir un Vallès més socioambiental i equitatiu. Fins i tot la manera de com fer-ho serà un element més de la identitat d'aquesta àrea metropolitana europea: El Vallès. @manelcunill
Sabadell, 25 de setembre de 2016
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de setembre de 2016)
En aquest procés de construcció d'una nova comunitat sociopolítica des del Llobregat fins a la Tordera serà rellevant el rol que assumeixin les diverses opcions polítiques i socials vallesanes. I, lògicament, també les forces parlamentàries que s'apleguen al Parc de la Ciutadella. Bàsicament per evitar que la resistència al canvi sigui l'actitud que mantingui l'establishment polític en aquest camí per recuperar la identitat plena i la cooperació entre ciutats i viles del Vallès.
L'incipient i larvat lideratge en pro d'una nova visió del Vallès i la col·laboració entre territoris evidencia que no serà una opció messiànica ni tampoc de les capitalitats administratives. Les capitalitats del segle passat ja han esdevingut part de la història contemporània i en l'actual context és més rellevant el que fas i no pas quants ciutadans tens censats en el teu municipi. Les curses entre ciutats per a veure qui té més població i escalar posicions en els rànquings és arcaic i estèril. Per aquests motius la prevalença de la política en relació amb l'acumulació de poder serà la clau d'aquest nou Vallès.
La realitat sociopolítica del Vallès és notablement diferent a la de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'existència i el pes del municipi de Barcelona esdevé del tot significatiu en el procés de constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a diferència del què pot passar al Vallès on no existeix una "Barcelona". L'actual AMB és l'hereva de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), una entitat supramunicipal creada l'any 1974 per administrar determinats serveis dels 26 municipis integrants. Aquesta corporació es va constituir amb una voluntat de poder polític i econòmic a semblança a d'altres existents a Europa. Una iniciativa al servei de la ciutat real, que anava més enllà dels límits administratius del municipi de Barcelona. Els anys vuitanta a aquesta corporació metropolitana s'hi afegia l'hegemonia del partit socialista que governava en la majoria dels municipis membres. La confrontació del poder territorial entre la CMB i la Generalitat de Catalunya es va saldar amb la dissolució de la corporació l'any 1987. Avui l'AMB exerceix aquest rol de prestació de serveis a 36 municipis situats en l'àrea d'influència de Barcelona ciutat.
Durant dècades l'organització territorial s'ha basat en les capitalitats comarcals com a element de lideratge de la contrada. Si no ets capital no pintes res. La lluita de capitalitats al Vallès s'ha resolt a partir de trossejar la comarca entre oriental i occidental o bé creant cocapitalitats. D'aquí vénen moltes propostes per definir més divisions de la comarca com poden ser, per exemple, la creació del baix Vallès. Aquest camí no té futur i s'allunya del necessari procés de confluència administrativa i política que tingui per objectiu aconseguir millor benestar pel conjunt de la ciutadania.
A priori, es podria imaginar que les ciutats-capitals com Terrassa, Sabadell o Granollers podrien exercir aquest lideratge, però ara el Vallès és multi capital no només administrativament sinó també en diverses disciplines socials, educatives, polítiques, ambientals, culturals o econòmiques. Per tant, la constitució de l'Àrea Metropolitana del Vallès serà a partir d'un lideratge compartit i col·laboratiu molt d'acord amb els temps que vivim. Per tant, requerirà destresa, serenitat, generositat i especialment una visió i valors compartits. Sense visió es fa difícil construir un Vallès més socioambiental i equitatiu. Fins i tot la manera de com fer-ho serà un element més de la identitat d'aquesta àrea metropolitana europea: El Vallès. @manelcunill
Sabadell, 25 de setembre de 2016
divendres, 30 de setembre del 2016
Colau: Alcaldessa metropolitana?
Article de Josep Alberich, president de Via Vallès, al diari Ara, (dijous 29 de setembre de 2016)
llegir l'article
llegir l'article
dimarts, 30 d’agost del 2016
dimecres, 27 de juliol del 2016
La divisió comarcal de Catalunya. Un estudi de cas: el Baix Montseny
per Pol Braso i Prado
Treball final de Grau en Geografia i ordenacio territorial en el que es presenta una sintesi historica de la divisio comarcal de Catalunya i s'analitza la conveniencia de la creacio de la comarca del Baix Monseny entre el Valles Oriental i la Selva.
llegeix el document
dimarts, 7 de juny del 2016
Les artèries del territori
per Ricard Estrada i Arimon
Quan ens movem per territori urbà, utilitzem els carrers, les avingudes, els passeigs i les places. Aquests són espais públics que la ciutadania dedica a estructurar l’habitatge, la sanitat pública i també serveixen per donar suport a una infinitat d’infraestructures de funcionalitat i sobretot de mobilitat. Des de temps pretèrits, els arquitectes o els que ostentaren el poder han vetllat per a definir diferents dissenys per articular les urbs. La història ens ensenya quins criteris han estat preferents atenent principis de cultura, de defensa, de religió o de clima. Avui gaudim d’aquells encerts o dels mals dissenys i, si es dóna el cas que volem refer les disfuncionalitats de l’estructura urbana que hem heretat, sovint hem d’utilitzar molt d’enginy i també recursos jurídics i dineraris per a la millorar l’ordit i la trama del plànol urbà.
Una altra cosa és el que passa al territori lliure, que és el que suporta l’activitat agrària i la vida rural: en aquests territoris les artèries de territori han estat regides més per la topografia, les valls i els rius, que per la racionalitat d’utilitzar la línia recta. El pendent sempre ha estat un inconvenient...
Quan ens movem per territori urbà, utilitzem els carrers, les avingudes, els passeigs i les places. Aquests són espais públics que la ciutadania dedica a estructurar l’habitatge, la sanitat pública i també serveixen per donar suport a una infinitat d’infraestructures de funcionalitat i sobretot de mobilitat. Des de temps pretèrits, els arquitectes o els que ostentaren el poder han vetllat per a definir diferents dissenys per articular les urbs. La història ens ensenya quins criteris han estat preferents atenent principis de cultura, de defensa, de religió o de clima. Avui gaudim d’aquells encerts o dels mals dissenys i, si es dóna el cas que volem refer les disfuncionalitats de l’estructura urbana que hem heretat, sovint hem d’utilitzar molt d’enginy i també recursos jurídics i dineraris per a la millorar l’ordit i la trama del plànol urbà.
Una altra cosa és el que passa al territori lliure, que és el que suporta l’activitat agrària i la vida rural: en aquests territoris les artèries de territori han estat regides més per la topografia, les valls i els rius, que per la racionalitat d’utilitzar la línia recta. El pendent sempre ha estat un inconvenient...
La legislació sobre camins
Solament cal recordar que en temps de la Mancomunitat de Catalunya (1921) ja es va fer una compilació de dret consuetudinari sobre aquesta matèria, i em refereixo al Costumari Català, volum II, Costum sobre termenals, camins i aigües en terres de pagès. Aquest document, de quasi 100 anys, ens diu: Els costums que aplega són d’alt interès per a tothom que tingui terra de pagès o que, encara que no la tingui, hi hagi d’intervenir; perquè les qüestions a les quals fan referència atenyen fins i tot a aquell que es limiti a travessar-les fent via enllà.
Avui hi ha lleis i molta doctrina jurídica sobre aquesta matèria (els camins). Les qüestions que sempre han preocupat és la traça o el manteniment, però sobretot el que impliquen sobre la propietat, els termenals i els usos. Això ha ocasionat, sovint, malentesos entre propietaris (privats o públics) i usuaris i també molts plets.
La complexitat urbanística, la pressió antròpica de moltes àrees del nostre país, ha provocat la necessitat de començar a establir models i nous dissenys que facilitin la gestió del territori tant per als habitants de dins de l’espai lliure com per als de l’espai urbà, seguint el criteri que el municipi és un TOT i la ciutat–territori un ecosistema integral, perquè l’un sense l’altre crea inestabilitats de convivència, de gestió del medi i de pervivència del propi ecosistema. Les ordenances municipals i la llei d’accés al medi natural no han estat prou eficients a l’hora d’ordenar el medi, com es pot contemplar massa freqüentment.
El Premi Catalunya Territori Enric Lluch, 2016
Un dels reptes actuals del la planificació del territori lliure és la recerca d’elements que permetin integrar aquest amb l’espai urbà, com un tot. De fet, el dret urbanístic ho té previst i ens trobem dins de les finalitats de l’aplicació de l’article 67 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i la seva modificació Llei 3/2012, i també s’ajusta a aquesta necessitat d’ordenació el text del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana, que preveu expressament el desenvolupament del sòl no urbanitzable i concretament de la xarxa de camins mitjançant un Pla Especial Urbanístic.
Aquest és l’objectiu del Pla especial de camins de Sabadell. Un avantprojecte que té la pretensió de ser patró per a d’altres municipis i que consisteix en la recuperació d’antics camins i crear-ne de nous formant una xarxa dedicada únicament a velocitats lentes com la bicicleta o a peu, però posant en valor el medi i donant oportunitats als residents en l’espai lliure periurbà, superant els límits territorials del terme municipal: les xarxes de camins definides (les artèries del territori), singularitzades, protegides i integradores de la infraestructura matriu.
Potser per la seva novetat o per la singularitat, el projecte de Pla Especial esmentat ha estat guardonat per l’Institut d’Estudis Catalans amb el Premi Catalunya Territori Enric Lluch 2016, a proposta de la ponència nomenada per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) integrada per Antoni Alarcón, Antoni Farrero, Joan Barba, Josep Baguena, Oriol Biosca, Roser Maneja i Xavier Mayor.
Per a fer un tast dels document, ens poden servir aquests paràgrafs inicial:
La necessitat d’ordenar i caracteritzar la gestió del territori lliure “ha obert des de fa un temps una reflexió sobre el sòl no urbanitzable del terme municipal, sobre les previsions contingudes en el planejament municipal i territorial vigent, sobre la gestió municipal efectuada fins ara en el sòl no urbanitzable, sobre el model de desenvolupament de la ciutat previst en el planejament vigent i sobre les demandes fetes per part de les entitats i organitzacions especialitzades en el rodal.
Aquesta reflexió global, enfocada més específicament sobre el sòl no urbanitzable, ha obert un conjunt de propostes sobre el que anomenarem l’espai obert de la ciutat i la seva relació amb el model de desenvolupament de la ciutat. En aquest sentit, hem avançat en l’elaboració de propostes de caracterització d’aquest espai obert, tant exterior com interior, al teixit urbà i hem elaborat propostes que ajudessin a una millor ordenació i vertebració del seu espai.”
dijous, 14 d’abril del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)